Hi ha un grup de Barcelona que es diuen Manel. No és molt original ni trencador parlar-ne perquè ja se n'ha parlat força per diaris, ràdios, televisió i han tocat al festival Primavera Club tant a Barcelona com a Madrid (Espanya).Però per mi han estat un molt grat descobriment i us ho faig arribar per si algú encara no n'ha sentit res. Fan un pop amb molt tocs de folk, tant per la música com per la manera d'explicar les coses. I són especialment interessants les lletres, molt ben treballades i que descriuen històries (o no) que de tant de detalls te les pots ben imaginar, i amb molts elements que et fan dibuixar un somriure.
Han tret el seu primer disc "Els millors professors europeus", molt recomanable, però en tot cas si voleu sentir-ne alguna cançó abans podeu fer-ho al seu myspace. I ara que venen festes us penjo una nadala d'aquesta gent. Si algú la vol en mp3, me la demaneu, que no surt al disc.
Entrades
1 comentaris:
Hola Guillem. La veritat no em fan massa el pes, em carreguen. Però lo bo és que almenys han trencat una línia de música feta en català i que ja feia massa temps que durava i han obert la porta a altres grups semblants. Crec que n’hi ha molt més bona. Per exemple El petit de Cal Erill, que amb la meitat de càrrega en les cançons i amb una mínima ambició els avança clarament. O els U_MÄ, que amb el seu pop minimalista i intimista troba el punt de qualitat i elegància que feia anys i panys que no veia. Els Manel es veu bé d'on surten, del Grup de Folk, potser s'acosten més a en Sisa que no pas al Riba, sense la connexió kumbaiana d'en Jaume i fugint de la destrucció d'en Pau. Si saben manegar-ho i alleugerir una mica aquest barroquisme impostat que arrosseguen si que poden donar-nos una sorpresa. Encantat de llegir-te i salutacions!
Publica un comentari a l'entrada