dissabte, 25 d’abril de 2009

Pier a Cal Dit

Ahir va haver-hi concert de l'astre local de renom internacional Pier en motiu de la diada de Sant Jordi. El monstre, en el sentit bo i dolent de la paraula, va oferir un concert amb el seu format clàssic: ell a la veu i les bases a la llauna.

M'esperava més gent, quedava prou espai per omplir; i m'esperava més entrega pel públic, però tot i així per aquells qui fa temps que som seguidors del Pier, que hem invertit temps i esforços en projectar-lo cap a la mitologia molinenca, que hem treballat amb constància per fer arribar el seu art al jovent que ara omple amb fervor els seus concerts, per nosaltres qualsevol concert del Pier sempre serà millor que una puntada als ous.

Noves cançons pròpies i versions de cançons catalanes i de foranes, cançons en castellà prescindibles, i allò que realment importa i que la gent pensa quan pensa en el Pier: la cançó del Camell, de la Fira, de la Candelera i evidentment l'Avui he tornat, himne oficiós de la nostra vila aimada.


Proves gràfiques dels fets:
- Fotos
- Vídeos

divendres, 24 d’abril de 2009

Sant Jordi: Llibres

Com potser ja sabeu ahir era Sant Jordi. Així que després de treballar (que llarg es va fer el dia...) i un cop a Molins, vam voltar per la plaça de la Creu on hi havia la XXIV Fira del Llibre en català.

Moltíssima gent per poques parades de llibres (entitats a banda), i com sol passar cada any, a totes les parades gairebé els mateixos llibres, bàsicament les novetats i premis més recents, i si hi havia coses més antigues eren èxits d'altres anys. Es troba a faltar més fons i més poesia.

Al final del dia, comprats o regalats, vaig acabar amb aquests llibres:
  • Gomorra, de Robert Saviano (Labutxaca). Un llibre sobre la màfia napolitana. Després de tantes pel·lícules, cançons, videojocs... donant una visió glamurosa de la màfia anirà bé llegir un llibre sobre la cruesa real d'aquesta, que no només actua a Itàlia sinó també a casa nostra. Un llibre que ha costat a l'autor estar amenaçat de mort per la màfia.
  • Un lloro per al vicari, de Gerald Durrell (Viena). Relats divertits sobre històries estrambòtiques situades a diferents llocs del món. Ara estic llegint Tots els contes de Mercè Rodoreda, però em venia de gust un llibre de contes més divertits.
  • Misteriosament feliç, de Joan Margarit (Proa). Després de llegir Càlcul d'estructures i el premiat Casa de Misericòrdia, que m'han encantat, no podia fer altra cosa que comprar-me'n l'últim llibre de poemes, ara ja en tapa dura.
  • Olor de colònia, de Silvia Alcàntara (1984). Primera novel·la d'aquesta escriptora que narra la història d'una colònia tèxtil que veu com hi canvien les relacions de poder després d'un incendi.
  • El nas de Mussolini, de Lluís-Anton Baulenas (Proa). Premi Sant Jordi 2008. Una jove revolucionària rep l'encàrrec d'assassinar al dictador Primo de Rivera, i a l'espera de l'ordre viu en un poble dels Pirineus on mentres passa el temps va coneixent la vida en aquell indret.
Espero que valguin la pena!

dilluns, 20 d’abril de 2009

Crònica del debat sobre Decidim.cat

L'acte va començar amb la intervenció de Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló per EPM i promotor de la campanya Decidim.cat. Va agrair a l'Ateneu Mulei que s'organitzés un acte així per parlar sobre el dret a l'autodeterminació en el context actual de la crisi, que a Catalunya hi ha una taxa del 15% d'aturats i d'aquests un 25% es quedaran sense subsidi en els pròxims 2 mesos, doncs sembla que el fet nacional ha de quedar relegat, quan té una importància cabdal també per tenir poder de decidir en temes com la crisi.

Decidim.cat neix després de tot el procés de reforma de l'Estatut de Catalunya, un nou estatut que evidentment és un avenç, com no pot ser d'altra manera, però que no és suficient per garantir un futur adequat per Catalunya. Un estatut que encara està pendent de ser retallat pel Tribunal Constitucional espanyol. I en aquesta situació tant constatada, que l'estat espanyol és incapaç d'acceptar l'existència d'altres nacions dins seu, l'exercici del dret a l'autodeterminació, com un procés democràtic és l'únic camí que ens queda.
Si en els pròxims 30 anys no avancem cap a la sobirania nacional plena, passarem a ser assimilats dins d'Espanya, com ha passat amb altres nacions sense estat. També va assenyalar que aquest procés ja està iniciant-se, doncs abans hi havia una consciència de 'resistència cultural', i avui en dia fenòmens com la selecció espanyola o Operación Triumfo s'entenen com normals entre bona part de la població.

Fàbrega va assenyalar que un dels problemes amb què ens trobem, és que els partits polítics catalans es barallen entre ells pel petit poder polític que ens cedeix l'estat espanyol, enlloc d'unir-se per alliberar-nos-en.

Un dels motius que va impulsar la creació de Decidim.cat va ser veure que des dels municipis, l'administració més propera al ciutadà, es feia bàsicament política de gestió com es fa en qualsevol lloc sense un fet nacional o ja resolt, i en canvi no es fa política nacional o només en petites coses com no penjar la bandera espanyola, donar suport al Correllengua, etc...

Actualment a Decidim.cat hi ha 1100 càrrecs adherits, de més de la meitat dels ajuntaments catalans, de totes les comarques, uns 160 alcaldes i amb notable presència a l'àrea metropolitana de Barcelona.

L'objectiu final de Decidim.cat és aconseguir la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, s'entén que si aquest s'ha de demanar al govern de Madrid mai comptarà amb la seva aprovació mani el PP o el PSOE, però hi ha altres camins doncs des dels ajuntaments es poden convocar referèndums instant al Parlament que engegui una reforma de l'Estatut d'autonomia que inclogui el Dret a l'Autodeterminació. També la llei de Consultes Populars, encara no aprovada, és una via per convocar un referèndum, encara que també li cal l'autorització del govern espanyol.
Per aconseguir aquesta convocatòria, cal el treball dels regidors adherits a la campanya, Fàbrega va dir que els regidors es deuen més al seus votants que no als aparells dels partits, i per això els va demanar valentia per impulsar aquest procés, i que en alguns ajuntaments tot i no haver-hi una majoria de partits favorables, sí que es pot donar el cas d'una majoria de regidors que podrien aprovar l'impuls d'un referèndum. Un referèndum que hauria d'objectivitzar-se al màxim, amb la presència d'observadors internacionals, i que des dels ajuntaments es facilités la campanya (tant del Sí, com del No) amb el padró, fotocòpies, col·legis electorals, etc...

Després va prendre la paraula Alexandre Maymó, de la CUP. Va exposar que quan es va presentar el manifest de Decidim.cat al ple de l'ajuntament, la CUP hi va votar a favor, tot i que no hi coincidien plenament doncs es legitima la transició democràtica, és continuista en el marc social internacional, etc...
La CUP nacional no participa en aquesta plataforma perquè creuen que primerament cal exigir als aparells dels partits el compromís en la defensa del Dret a l'Autodeterminació i no només als regidors. Així com que el marc territorial de la iniciativa no són els Països Catalans, o si més no no s'hi aposta prou clarament.

Des de l'Esquerra Independentista i les CUP s'ha demanat des d'un temps ençà, la creació d'una Assemblea de Regidors dels Països Catalans, que permeti parlar clarament del Dret a l'Autodeterminació i treballar-hi en el marc de la nació sencera, i exercir de contrapoder de les institucions oficials.

Tot i això des de la CUP es seguirà l'evolució de Decidim.cat, i si aquesta tira endavant amb fets, la CUP donarà suport a les iniciatives concretes que trobi convenients.

En Joan Ramon Casals, de CiU, va començar la seva intervenció explicant que des de CiU Molins de Rei s'està apostant fort pel Dret de Decidir com un eix de la seva política local.

Va explicar que la sobirania resideix en el poble, que és un principi democràtic, i que així es troba recollit a l'Estatut de Catalunya o la Declaració dels Drets Humans, per tant aquest dret es pot exercir sempre independentment de lleis conjunturals com la constitució espanyola o la interpretació que en faci el tribunal constitucional espanyol.
Així doncs, independentment de la forma en què s'exerceixi la sobirania (autonomia, federalisme, independència...), fer-ho és l'essència de la democràcia i qui es digui demòcrata no pot estar en contra d'aquest exercici.

Sobre l'Estatut de Catalunya, aprovat per referèndum, però el tribunal constitucional espanyol el pot modificar per sobre de la sobirania del poble de Catalunya. Per tant si es tal com sembla el tribunal retalla l'estatut, caldria un nou referèndum perquè prevalgui la sobirania catalana.

En Xavier Montserrat, de l'AM d'ERC, va valorar positivament Decidim.cat per ser una iniciativa transversal, municipalista, deslligada dels aparells dels partits, per la visió nacional amb sentit d'estat i perquè avança en una radicalització democràtica dels ajuntaments.

I sobre els principis democràtics, va dir que no podem acceptar que l'estat espanyol no accepti la nostra existència i sobirania. L'estat no té dret a negar-nos com a poble, això no és acceptable des del punt de vista democràtic.

També va dir que el nostre no és un cas estrany al món, ni tant sols a la Unió Europea on s'han creat nous estats en els últims anys i també amb procesos democràtics. La República Txecoslovaca es va separar en dos estats, Txèquia i Eslovàquia, amb un proces democràtic i pacífic.
Així Europa ha de ser un objectiu, ser-hi de ple dret, per tenir-hi veu en tots els temes que s'hi decideixen.

Sobre Decidim.cat va destacar que una iniciativa municipalista permet treballar més fàcilment amb el marc dels Països Catalans a diferència de les institucions autonòmiques, d'una manera semblant a l'Institut Ramon Llull que tot i no comptar amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana hi té adhertis municipis valencians.

Finalment va destacar, que els catalans i concretament els partits, només podran fer avenços cap al Dret d'Autodeterminació si treballen units, si es busca el matís no es podrà avançar.

Seguidament va parlar Xavier Paz, del PSC. Sobre l'exercici de la sobirania, va dir que l'any 2010 tindrem l'oportunitat de fer l'exercici màxim de sobirania en les eleccions autonòmiques, i si ens referim a democràcia directe ja es va fer un referèndum per aprovar l'Estatut de Catalunya.

Sobre la propera sentència del tribunal constitucional espanyol sobre l'Estatut, va defensar la legitimitat d'aquest òrgan per fer-ho doncs això és la separació de poders. Va dir que segurament cal democratitzar el poder judicial, i així ho voldrien els socialistes però que no compta amb el suport del PP.

S'agraeix que es facin debats i iniciatives que clarifiquin les postures, doncs hi ha partits que diuen ser independentistes sempre, altres depenent de les situacions,... I que cal dir clar si el què es vol és un referèndum d'independència, no marejar amb termes com Dret de Decidir o Dret a l'Autodeterminació.

Ell no creu que siguem una autonomia de segona, doncs a Catalunya s'ha obtingut un nivell de benestar important tenint en compte de la situació d'on es venia. Segons ell la perplexitat o desconcert que s'anomena últimament existeix, però no és pel fet nacional com es vol fer creure sinó que és a nivell europeu.

Va donar les dades d'un dels últims baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió, segons el qual només un 17% dels catalans es declara independentista, que la majoria es considera tant català com espanyol, o que un 72% dels enquestats vol que Catalunya sigui una autonomia o part d'un estat espanyol federal.

En Jordi Romeu, d'IiE, va començar parlant sobre les paraules i el seu significat. Com els espanyols no es diuen a sí mateixos nacionalistes, i usen aquesta paraula amb connotacions negatives contra els catalanistes. O com pel políticament correcte, s'usen termes com sobirania o Dret de Decidir enllocs d'independència o Dret a l'Autodeterminació.

Sobre l'exercici de l'autodeterminació, va dir que ha de ser un procés democràtic i pacífic, per això cal un marc per part dels estats que ho permeti, però tot i els impediments que hi puguin posar, diferents procesos han tirat endavant. Casos d'èxit com a Txecoslovàquia, o de fracàs com el Quebec, que després de dos referèndums perduts segueixen en el seu procés d'alliberament.

Va destacar que això que a cada elecció ens autodeterminen, com diuen els socialistes des de fa 20 anys, és fals. A les eleccions s'escull a un partit, amb un programa amb molts punts, per una institució concreta i no es pot equipar a una pregunta concreta sobre un sol tema tant important com la sobirania d'un poble.

Al torn de preguntes i debat, es va preguntar fins a quin punt es comptava amb la Llei de Consultes Populars doncs aquesta preveu també l'aprovació final de les consultes per part de l'estat espanyol. Jordi Fàbrega, va dir que s'està treballant amb l'Alfons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobiranistes, per mirar les escletxes de la llei per tal que el referèndum compti amb l'aprovació del Parlament de Catalunya, visibilitzar-ho i si aleshores Espanya ho nega és una prova de la seva mancança democràtica.
Es volen esgotar tots els procesos legals, per donar visibilitat i legitimitat al procés de cara a la societat, però si és necessari es pot tirar endavant un procés de desobediència civil impulsant-ho des d'institucions reconegudes com els ajuntaments, entenent que l'estat espanyol no és democràtic i aprofitar així per internacionalitzar el conflicte.
Per això cal compromís tant de tots els càrrecs com dels ciutadans, i treballar per fer-ho possible.

Sobre l'estructura i objectius de Decidim.cat, Jordi Fàbrega va exposar que Decidim.cat pretén treballar en tot el marc dels Països Catalans, i es tenen contactes amb el PSM i ERC-Illes per aconseguir regidors adherits a les Illes i pel 31 de desembre, Diada de Mallorca, es vol fer la presentació de Decidim.cat a les Illes.
També al País Valencià hi ha algun regidor adherit i s'està treballant per estendre-hi la iniciativa.

Decidim.cat ja compta amb uns estatuts aprovats i està formalitzat com a entitat. Actualment són 1.100 càrrecs de 8.000 a Catalunya, és una bona xifra inicial però cal seguir-la ampliant.
Es treballa amb altres entitats com la Plataforma Pel Dret de Decidir, 10mil a Brussel·les,... per fer accions conjuntes com per exemple una resposta a la retallada del tribunal constitucional.
A algunes comarques ja s'està fent coordinació per part dels regidors d'allà.
Els objectius principals són: Ampliar el nombre de regidors, fer pedagogia del dret de decidir, i estudiar molt bé l'execució de la consulta en temes legals, d'organització, de visibilització, d'internacionalització, etc...

En Xavier Paz, va dir que el Dret a l'Autodeterminació només és aplicable a processos de descolonització. En Xavier Montserrat va replicar que a casos recents com Kosovo es va aplicar sense ser cap colònia.
També responent la seva intervenció anterior, va dir que la gent no respon a les enquestes que la independència sigui la seva preocupació principal, però sí que li preocupen temes que es solucionarien amb la independència com el finançament, infraestructures,... I que cal treballar per visibilitzar aquesta relació.

L'Alexandre Maymó, va puntualitzar sobre la idea que la unió fa la força, que la suma no sempre fa major el resultat, si la gent que es suma no té interessos compartits.

En Jordi Romeu, va explicar que les organitzacions internacionals han intervingut en procesos d'autodeterminació quan aquests s'han fet visibles a nivell internacional i s'han tirat endavant seriosament, com el cas de Montenegro.
Així cal la internacionalització del conflicte perquè això ajudarà a una resolució favorable. Les diferents potències s'hauran de posicionar, i les democràtiques hi hauran d'estar a favor o respectar la decisió del poble català.


Altres valoracions de l'acte:

dimecres, 15 d’abril de 2009

Presentació de Decidim.cat a l'Ateneu Mulei

Demà dijous, a les 20h a l'Ateneu Mulei es farà la presentació i debat de la campanya Decidim.cat, una plataforma d'alcaldes i regidors a favor del Dret a l'Autodeterminació.

Un dels principis fundacionals de l'Ateneu Mulei ha estat la defensa del Dret a l'Autodeterminació com un principi democràtic irrenunciable que cal reclamar i treballar en les estructures necessàries per poder-lo exercir. En aquest sentit i com a membres de la societat civil, hem participat o impulsat dels actes de commemoració de l'11 de setembre a Molins, de la rebuda de la Flama per Sant Joan Diada Nacional dels Països Catalans, de la recollida de firmes de la campanya Decideixo Decidir, de la manifestació per l'autodeterminació a Brusel·les, etc...

Però també creiem que evidentment els partits polítics i els governants també hi tenen un paper, tant per avançar-hi com per allunyar-nos-en o el que és gairebé el mateix, mantenir-nos on estem, lluny del reconeixement d'aquest dret. Així abans de les eleccions municipals vam organitzar un debat amb els polítics locals (excepte el PP que va refusar venir) anomenat "La construcció nacional des de l'àmbit local" perquè expliquessin des del seu punt de vista com creien poder treballar per la construcció del país en el camí de la independència, o si hi estaven en contra com va dir el representant del PSC.

Demà volem fer un pas endavant i parlar d'una proposta concreta. Decidim.cat és una plataforma creada per càrrecs electes que vol treballar pel Dret a l'Autodeterminació, i hem volgut que un dels promotors de la campanya i els regidors dels partits molinencs adherits a la campanya, ens expliquin els objectius de la campanya i com es plasmaran a nivell local, així com els regidors molinencs que no hi estan adherits puguin donar el seu punt de vista.

Els ponents seran:
  • Jordi Fàbrega, alcalde de St. Pere de Torelló (EPM) i promotor de Decidim.cat
  • Jordi Romeu, regidor (IiE) i membre de Decidim.cat
  • Víctor Puntas, regidor (AM d'ERC) i membre de Decidim.cat
  • Joan Ramon Casals, regidor (CiU) i membre de Decidim.cat
  • Xavier Paz, regidor (PSC)
  • Alexandre Maymó, regidor (CUP)

dimarts, 14 d’abril de 2009

Quan República vol dir espanyola

Ja he vist que avui IiE de Molins fan avui i en propers dies actes en homenatge a la República, i com ells, altres catalans fan actes suposadament republicans, però no de la República Catalana, sinó de l'espanyola, i bàsicament de la segona república espanyola.

És pesat veure cada any la mateixa cançoneta per part de catalans. Pesat per no dir patètic. Veure banderes espanyoles, per més tricolors que siguin, és prou desagradable. Perquè sota aquella bandera espanyola es va retallar l'Estatut de Núria, es va empresonar el govern de Catalunya després dels fets del 6 d'octubre o ja durant la guerra civil espanyola el Govern espanyol quan es va instal·lar a Catalunya va laminar l'autogovern català atorgant-se competències pròpies de la Generalitat. O alts governants d'aquella segona república espanyola com en Manuel Azaña, president, que deia que abans que una Espanya trossejada la entregava a Franco o que era una injusta però bona llei històrica bombardejar cada 50 anys Barcelona; o en Juan Negrín, president del Govern començada la guerra, que també preferia donar Espanya a Franco abans que permetre cap separatisme o que deia que el decret de Franco on s'abolia l'autonomia catalana tenia molts adeptes entre els republicans espanyols.

I per aquells a qui no els preocupen les nacions ni les fronteres, legitimant així les actuals fronteres imposades, també durant la segona república espanyola una tercera part d'aquesta va ser governada per la dreta, que es va dedicar a tirar enrere els avenços aconseguits.

La República, com a forma de govern, és un requisit indispensable per avançar cap a la plena igualtat entre les persones, però no és pas suficient. I avui en dia, consolidada la restauració borbònica (allò que l'stablishment en diu la 'transició democràtica') i acceptada per la majoria de partits i mitjans de comunicació, és més possible una República Catalana independent, que una República espanyola federal o ni això.

Si ja el 14 d'abril de 1931 fou la República Catalana la que va ser primer proclamada per Macià, i com deia al seu discurs a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica, avui en dia en no queden republicans espanyols fora dels Països Catalans amb estructura organitzativa que els permeti albirar cap èxit futur, és absurd voler des de casa nostra treballar per bastir aquesta estructura espanyola enlloc de treballar per una més probable República Catalana. A no ser, és clar, que el projecte nacional que es vulgui sigui l'espanyol, però aleshores cal parlar clar i no marejar la perdiu.

Ni espanyola ni francesa, República Catalana.

Per cert, IiE celebrarà la república espanyola amb un homenatge al president català de la primera república espanyola, entenent per 'el president català' en Pi i Margall, quan de presidents catalans la primera república espanyola en va tenir dos, el primer (català i de la república espanyola) Estanislau Figueras (president durant 4 mesos) que fou succeït per en Pi i Margall (president durant 1 mes). Figueras va caure, entre d'altres, per la proclamació de l'Estat Català, de caràcter federalista, que es va desconvocar a canvi de la dissolució de l'exèrcit espanyol a Catalunya.

dimecres, 8 d’abril de 2009

A Itàlia no hi ha italians

O això sembla entendre's si es mira el Telenotícies de TV3 d'ahir al migdia.

Dilluns a la matinada un fort terratrèmol va sacsejar el centre d'Itàlia, i les rèpliques s'han anat repetint, això ha causat més de cent morts, milers de ferits i de gent sense casa doncs s'han enfonsat molts edifics.

Com és normal, TV3 ha anat a cobrir la notícia. Però com ho fa? Tenim una televisió catalana que va a Itàlia. Però sembla que a l'hora de buscar testimonis dels fets, al Telenotícies migdia (veure'n vídeo) no han mostrat ni un italià, que seria el més normal, ni cap català que ho hagi patit, que seria d'interès tractant-se d'una cadena catalana. Dels 5 testimonis, 5 són sudamericans que parlaven en castellà.
És a dir per informar-nos d'uns fets passats a Itàlia a través d'una televisió catalana ho hem de fer en castellà, ni són capaços de trobar algú que parli italià i subtitular-lo, ni davant de la presumpta inexistència d'italianoparlants són capaços de subtitular els qui no parlen la llengua pròpia de la cadena.

És evident que els testimonis que treuen a les notícies es trien, per tant o bé tenim que algú oblida quina es la llengua pròpia de TV3 i la que té per principi fundacional promoure; o bé hem de creure que per anar pel món necessitarem el castellà, doncs deu ser així com uns reporters catalans han anat a trobar testimonis castellanoparlants.
Aquí no crec que valgui allò tant suat de reflectir la realitat del carrer d'Itàlia, dubto que la pràctica totalitat dels afectats siguin castellanoparlants...

divendres, 3 d’abril de 2009

Rudy Ventura

Ahir moria als 82 anys en Rudy Ventura. Per molts és conegut només com el trompetista del Barça. En Rudy era un gran culer, però jo no, així que enlloc d'això parlaré de la seva vessant com a músic i patriota, doncs ell fou un dels pioners a cantar en català allà als anys 50 i 60, des del seu quintet Rudy Ventura y su conjunto com des de diferents orquestres que amenitzaven amb gran èxit els balls de l'època.

En Rudy a més de trompetista era el cantant tant de temes tradicionals catalans versionats a ritme de les músiques de l'època (foxtrot, swing, rock...), com de cançons pròpies (però amb lletres d'altres).

Us deixo amb un parell d'enllaços al bloc Cançons en català i més, on us podreu descarregar dos discos d'en Rudy Ventura. Algunes cançons no se senten prou bé, amb salts, però és que són vinils digitalitzats:
A part, amb en José Sola va cantar en català una cançó 'Mustapha', que no he pogut trobar en format digital, però que avui en dia l'han recuperat i toquen El Belda i el conjunt Badabadoc.