D'exèrcits

No m'han agradat mai massa els exèrcits, em semblen una despesa immensa i insultant, i una cosa sobrera en una societat que se suposi moderna.

Ara, és bastant evident que avui en dia estem prou lluny de viure sense exèrcits però el que no m'empasso és que, ja que cada cop a més gent ens creen repulsió els exèrcits, ens els vulguin vendre com a grans altruistes a més dels ja típics herois o gent que deixa la pell per tu i la pàtria.
Per exemple, ahir parlaven al TN de TV3 sobre la investidura de l'Obama (pesats que són...) i deien que ahir s'havia dedicat a fer ajudes a la comunitat que es veu que es costum de fer allà aquell dia (aniversari de la mort d'en Luther King). Doncs apart d'ensenyar que feia ell aprofitaven per ensenyar una altra gent que recollia en cadena llibretes, bolis, pasta de dents... i qui eren els desafavorits que ho rebrien? Els soldats estatunidencs destacats a l'exterior! Deu ser que als EUA no hi ha ningú més necessitat que uns paios amb feina a sou de l'estat.

Mentrestant, a casa nostra ja fa dies que podem veure per TV3 uns simpàtics anuncis del Ministerio de Defensa d'Espanya sobre com de bona gent són els soldats espanyols enviats en allò que en diuen missions de pau i quanta ajuda han repartit. Sant tornem-hi, aquesta gent són treballadors a sou de l'estat, entrenats per matar (i per tant amb dret a morir), que es desplacen amb uns mitjans molt més cars que si ho fessin organitzacions de civils. No recordo la proporció exacta però en una xerrada l'Arcadi Oliveras deia que amb el que costa muntar un camp de refugiats per l'exèrcit se'n poden muntar més a mans d'altres organitzacions.

I si algun d'aquests militars mor serà enterrat com un heroi amb funeral d'estat pels seus serveis a la pàtria. Algú recorda algun funeral d'estat per fer la desena d'obrers morts en les obres per fer arribar l'AVE a Barcelona?

O la presència, any rere any, de militars al Saló de la Infància de Barcelona...

I un últim detall, aquests anuncis de l'Ejército a TV3 són curiosament fets o subtitulats en català, per fer-nos-ho més proper, perquè no ens puguem queixar; mentre que la majoria dels altres anuncis del Gobierno de España, especialment a les cartelleres, són en castellà, sense manies.