Pàgines

dimecres, 31 de desembre del 2008

Del discurs d'en Montilla

Ahir l'exMinistro de Industria de España pel PSOE, en José Montilla ens va oferir per TV3 el Missatge del President de la Generalitat. No vull entrar-hi molt perquè a part de coses bones com referir-se sovint a Catalunya com a nació, cosa que per altra banda té bastant assumida la majoria de l'audiència de TV3, o de coses dolentes com dir que l'acord de finançament autonòmic espanyol presentat ahir és una millora (!) però no suficient, per d'aquí uns dies dir: "hem aconseguit tants euros de més! Mireu que bons que som defensant Catalunya i collant el nostre propi PSOE!" per donar per bo el mateix acord que incompleix el ja limitat Estatut de la Moncloa...

Només comentar-ne dues coses:
  • De "metges i infermeres": El discurs es feia des d'una caserna de bombers, o això s'intuïa pel fons amb el logo dels Bombers de la Generalitat. Va començar donant les gràcies a tots els treballadors que duran aquests i altres dies de festa treballen perquè la resta podem gaudir amb normalitat del nostre descans. Va mencionar treballadors del transport públic, dels serveis, policies,... i "metges i infermeres".
    Jo sóc molt contrari a una certa moda que han agafat alguns col·lectius en pro del feminisme de usar per el plural genèric el femení saltant-se les normes de la llengua emparant-se en dos motius: sobreentendre que tot són persones (les (persones) estudiants) o directament per "remoure consciències" del masclisme inherent en el llenguatge.
    Algunes llengües no tenen gènere, altres en tenen tres per masculí femení i neutre, i a la catalana el neutre i el masculí coincideixen. Així dir en un discurs com el del President ahir "els treballadors del transport públic" s'hi entén que hi ha tant homes com dones, ara en el moment que diu "metges i infermeres", que ho va dir junt tot englobant-ho en el sector sanitari, s'entén que es referia als metges homes i infermeres dones. Si hagués volgut referir-se a metges i infermers dels dos sexes ho hauria d'haver dit com fins aleshores amb el plural neutre, el masculí: metges i infermers. Aquí sí que el va trair no el masclisme de la llengua, sinó el masclisme que encara arroseguem a la societat.

  • I si he parlat de com va començar, acabo parlant de com va tancar el discurs. Ho va fer parafrasejant la célebre frase del President Macià, del qual per cert se celebra enguany l'Any Macià en el 75è aniversari de la seva mort, "Una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa" sense citar-lo. En Montilla no va dir exactament la mateixa frase, cert. Hi va treure alguna cosa (el lliure, diria) i hi va afegir d'altres ("territorialment equilibrada"), però em va semblar lleig no citar l'Avi, i si no el vol citar que l'hi busquin una altra manera de dir-ho. Tot i que com va dir l'Antoni Rigol al seu bloc, per citar-lo de la manera tant miserable com ho ha fet altres vegades més val que s'ho estalvii...

1 comentaris:

Guillem ha dit...

No he trobat (encara) el vídeo del discurs, però si el text aquí:
Missatge de Cap d'Any del MHP de la Generalitat de Catalunya