De la mort voluntària, dic. O del suïcidi assistit, eutanàsia, dret a la mort digne, o diga-li com vulguis que això de la terminoliga és una cosa secundària i que despista del tema de fons (cosa que els catalans hauriem de tenir per ben sabuda...).
Aquest dimecres a la nit van emetre a la cadena Sky News del Regne Unit, un documental titulat 'Dret a morir?', on per primer cop es va veure per televisió com un tal Craig Ewert, un estatunidenc que vivia al Regne Unit, es pren, voluntàriament i advertit que li causarà la mort, un combinat de barbitúrics. Això va passar fa dos anys, a una clínica de Suïssa de l'associació Dignitas d'assistència al suïcidi.
En el cas aquest en concret ell patia una malaltia neurològica que l'havia deixat immòbil. L'home ho diu al documental, pot triar entre "morir, o patir i morir", i sobretot que aleshores encara era conscient i podia expressar-se, i si la malaltia avançava i no es podia comunicar, no podria fer saber a ningú el seu patiment i quedaria condemnat a patir i no poder-ho evitar.
El problema és que aquest home, i tanta altra gent, per poder decidir sobre la seva pròpia vida en condicions hagi d'anar a un clínica privada fora del seu país, o si ho fa en el seu (o en el nostre, sota les lleis de l'estat espanyol) fer-ho sense l'assistència d'un metge o requerir l'ajuda d'algú que després pot ser perseguit per la llei.
L'emissió d'aquest documental ja ha aixecat queixes d'associacions moralistes i religioses, que bàsicament ho han desqualificat titllant-ho d'espectacle morbós. Són la mateixa gent que impedeixen que es pugui tirar endavant un marc legal pel suïcidi assistit amb les condicions mèdiques, personals, legals,... necessàries.
No sé si pensen que la gent ens suïcidarem en massa si en tenim la possibilitat, i igualment què coi els importa a ells si els altres es volen suïcidar, divorciar-se o tenyir-se el cabell de verd. I és que estar a favor d'una llei de divorci no vol dir voler divorciar-se, i estar a favor d'una llei sobre el suïcidi assistit no vol dir voler que tots els malalts terminals s'hagin de suïcidar. És simplement voler que la llei estigui al servei de la llibertat de les persones de decidir sobre la seva pròpia vida, i no pas per limitar aquesta llibertat.
Caldria doncs una llei que despenalitzés aquest fet, que permetés la informació, el consell d'un metge, les condicions mèdiques per dur-ho a terme amb garanties i seguretat, i deixar ben clar que és la pròpia persona qui ho de demanar i estan en plenes facultats mentals.
Aquest dimecres a la nit van emetre a la cadena Sky News del Regne Unit, un documental titulat 'Dret a morir?', on per primer cop es va veure per televisió com un tal Craig Ewert, un estatunidenc que vivia al Regne Unit, es pren, voluntàriament i advertit que li causarà la mort, un combinat de barbitúrics. Això va passar fa dos anys, a una clínica de Suïssa de l'associació Dignitas d'assistència al suïcidi.
En el cas aquest en concret ell patia una malaltia neurològica que l'havia deixat immòbil. L'home ho diu al documental, pot triar entre "morir, o patir i morir", i sobretot que aleshores encara era conscient i podia expressar-se, i si la malaltia avançava i no es podia comunicar, no podria fer saber a ningú el seu patiment i quedaria condemnat a patir i no poder-ho evitar.
El problema és que aquest home, i tanta altra gent, per poder decidir sobre la seva pròpia vida en condicions hagi d'anar a un clínica privada fora del seu país, o si ho fa en el seu (o en el nostre, sota les lleis de l'estat espanyol) fer-ho sense l'assistència d'un metge o requerir l'ajuda d'algú que després pot ser perseguit per la llei.
L'emissió d'aquest documental ja ha aixecat queixes d'associacions moralistes i religioses, que bàsicament ho han desqualificat titllant-ho d'espectacle morbós. Són la mateixa gent que impedeixen que es pugui tirar endavant un marc legal pel suïcidi assistit amb les condicions mèdiques, personals, legals,... necessàries.
No sé si pensen que la gent ens suïcidarem en massa si en tenim la possibilitat, i igualment què coi els importa a ells si els altres es volen suïcidar, divorciar-se o tenyir-se el cabell de verd. I és que estar a favor d'una llei de divorci no vol dir voler divorciar-se, i estar a favor d'una llei sobre el suïcidi assistit no vol dir voler que tots els malalts terminals s'hagin de suïcidar. És simplement voler que la llei estigui al servei de la llibertat de les persones de decidir sobre la seva pròpia vida, i no pas per limitar aquesta llibertat.
Caldria doncs una llei que despenalitzés aquest fet, que permetés la informació, el consell d'un metge, les condicions mèdiques per dur-ho a terme amb garanties i seguretat, i deixar ben clar que és la pròpia persona qui ho de demanar i estan en plenes facultats mentals.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada