Pàgines

dimecres, 17 de desembre del 2008

Manel: Tothom en parla, jo també

Hi ha un grup de Barcelona que es diuen Manel. No és molt original ni trencador parlar-ne perquè ja se n'ha parlat força per diaris, ràdios, televisió i han tocat al festival Primavera Club tant a Barcelona com a Madrid (Espanya).

Però per mi han estat un molt grat descobriment i us ho faig arribar per si algú encara no n'ha sentit res. Fan un pop amb molt tocs de folk, tant per la música com per la manera d'explicar les coses. I són especialment interessants les lletres, molt ben treballades i que descriuen històries (o no) que de tant de detalls te les pots ben imaginar, i amb molts elements que et fan dibuixar un somriure.

Han tret el seu primer disc "Els millors professors europeus", molt recomanable, però en tot cas si voleu sentir-ne alguna cançó abans podeu fer-ho al seu myspace. I ara que venen festes us penjo una nadala d'aquesta gent. Si algú la vol en mp3, me la demaneu, que no surt al disc.


1 comentaris:

Nahim de Forvik ha dit...

Hola Guillem. La veritat no em fan massa el pes, em carreguen. Però lo bo és que almenys han trencat una línia de música feta en català i que ja feia massa temps que durava i han obert la porta a altres grups semblants. Crec que n’hi ha molt més bona. Per exemple El petit de Cal Erill, que amb la meitat de càrrega en les cançons i amb una mínima ambició els avança clarament. O els U_MÄ, que amb el seu pop minimalista i intimista troba el punt de qualitat i elegància que feia anys i panys que no veia. Els Manel es veu bé d'on surten, del Grup de Folk, potser s'acosten més a en Sisa que no pas al Riba, sense la connexió kumbaiana d'en Jaume i fugint de la destrucció d'en Pau. Si saben manegar-ho i alleugerir una mica aquest barroquisme impostat que arrosseguen si que poden donar-nos una sorpresa. Encantat de llegir-te i salutacions!