Del discurs d'en Montilla

Ahir l'exMinistro de Industria de España pel PSOE, en José Montilla ens va oferir per TV3 el Missatge del President de la Generalitat. No vull entrar-hi molt perquè a part de coses bones com referir-se sovint a Catalunya com a nació, cosa que per altra banda té bastant assumida la majoria de l'audiència de TV3, o de coses dolentes com dir que l'acord de finançament autonòmic espanyol presentat ahir és una millora (!) però no suficient, per d'aquí uns dies dir: "hem aconseguit tants euros de més! Mireu que bons que som defensant Catalunya i collant el nostre propi PSOE!" per donar per bo el mateix acord que incompleix el ja limitat Estatut de la Moncloa...

Només comentar-ne dues coses:

• De "metges i infermeres": El discurs es feia des d'una caserna de bombers, o això s'intuïa pel fons amb el logo dels Bombers de la Generalitat. Va començar donant les gràcies a tots els treballadors que duran aquests i altres dies de festa treballen perquè la resta podem gaudir amb normalitat del nostre descans. Va mencionar treballadors del transport públic, dels serveis, policies,... i "metges i infermeres".
  Jo sóc molt contrari a una certa moda que han agafat alguns col·lectius en pro del feminisme de usar per el plural genèric el femení saltant-se les normes de la llengua emparant-se en dos motius: sobreentendre que tot són persones (les (persones) estudiants) o directament per "remoure consciències" del masclisme inherent en el llenguatge.
  Algunes llengües no tenen gènere, altres en tenen tres per masculí femení i neutre, i a la catalana el neutre i el masculí coincideixen. Així dir en un discurs com el del President ahir "els treballadors del transport públic" s'hi entén que hi ha tant homes com dones, ara en el moment que diu "metges i infermeres", que ho va dir junt tot englobant-ho en el sector sanitari, s'entén que es referia als metges homes i infermeres dones. Si hagués volgut referir-se a metges i infermers dels dos sexes ho hauria d'haver dit com fins aleshores amb el plural neutre, el masculí: metges i infermers. Aquí sí que el va trair no el masclisme de la llengua, sinó el masclisme que encara arroseguem a la societat.
  
  
• I si he parlat de com va començar, acabo parlant de com va tancar el discurs. Ho va fer parafrasejant la célebre frase del President Macià, del qual per cert se celebra enguany l'Any Macià en el 75è aniversari de la seva mort, "Una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa" sense citar-lo. En Montilla no va dir exactament la mateixa frase, cert. Hi va treure alguna cosa (el lliure, diria) i hi va afegir d'altres ("territorialment equilibrada"), però em va semblar lleig no citar l'Avi, i si no el vol citar que l'hi busquin una altra manera de dir-ho. Tot i que com va dir l'Antoni Rigol al seu bloc, per citar-lo de la manera tant miserable com ho ha fet altres vegades més val que s'ho estalvii...
  

Poesia: Llegir-la, emmagatzemar-la

Tot i que de sempre he llegit prou, de més jovenet la poesia no em deia gaire cosa. L'altra dia hi pensava i no acabo de recordar si és que la poesia a l'escola i a l'institut la fèiem a l'assignatura de castellà i no de català, o si més no a l'institut el professor que més passió hi posava era sens dubte el de castellà. No sé, però recordo fer exercicis d'escriure poemes o aprendre el 'Con cien cañones por banda...' i en canvi en català no me'n recordo... La meva memòria d'aleshores tampoc es molt de fiar, ves.

Però vaig anar entrant al món de la poesia de mà de la música i de, per sort, tants grups catalans que han musicat poemes, cosa que no podré agrair mai prou i que com a país també s'hauria d'agrair a tots els músics d'estils prou variats que han acostat a altres públics tant poetes consagrats com de novells, de morts i de vius.

I res, vaig començar fullejant antologies que hi havia per casa, llegint poemes solts per internet, i ara ja com amb qualsevol altre mena de literatura, comprant-ne llibres de tant en tant.

Els llibres de poesia els procuro llegir amb calma i concentració per poder copsar bé el que hi diu, a trams i rellegint algun poema i avançant-me llegint algun altre que vagi per davant del punt. Ho faig perquè la meva memòria és prou aleatòria i capritxosa i no sempre recordo prou bé el que he llegit, i com que els poemes acostumen a ser peces breus em costa col·locar-los en un context més ample per poder localitzar allò que vull. Així llegint-los en més d'un context dins el mateix llibre em facilita recordar-los.

I sobretot, com que em moc millor amb els ordinadors, un cop llegit tot el llibre el deixo a la taula de l'ordinador i quan tinc temps m'hi poso, el rellegeixo per sobre i faig una selecció dels poemes que més m'han agradat i els passo a l'ordinador, un fitxer de text per llibre. Després m'és molt més senzill retrobar el poema que vull.

Aviam si ara que vénen uns dies de festa passo a l'ordinador algun dels llibres que ja tinc llegits i us en dic alguna cosa.

Obres públiques, rètols en castellà

Estan fent obres a l'Escola Municipal de Música. És un equipament municipal i per tant, les obres les paga l'Ajuntament de Molins de Rei.

Però a la porta posterior, la que dóna al carrer Rafael Casanovas, hi ha un rètol avisant que cal seguir les normes de seguretat pertinents i prohibint el pas a tota persona aliena a l'obra. El rètol només està en castellà.

Si no vaig molt errat l'Ajuntament de Molins de Rei s'ha declarat a favor de la promoció i l'ús de la llengua catalana, i en coherència així actua en la gran majoria dels actes del qual n'és responsable.

Però si les obres les paga l'Ajuntament i l'Ajuntament està a favor de l'ús del català, perquè no vetlla perquè a tota la senyalització d'aquestes obres s'hi usi, com a mínim, el català?
Desgraciadament és un comportament massa comú en moltes administracions, no filar gaire prim a l'hora de controlar que tot allò que externalitzen sigui coherent amb allò que diuen defensar.


P.S.: Per cert, sobre el rètol hi ha enganxat un adhesiu sobre el cas d'en Pedro Álvarez, un noi que fou assassinat fa 16 anys a L'Hospitalet suposadament per un policia. L'adhesiu també està en castellà, cosa també lamentable i més tenint en compte que alguns anys enrere ja s'havien fet, com cal, en català.

Canviant la llengua, creant escola

Avui fa 613 dies que vam obrir al públic l'Ateneu Mulei on abans hi havia hagut el Casal el Racó, on abans hi havia hagut l'antiga Traska.

Per l'ocasió vam editar uns cartells on es feia saber a tothom qui els llegís que el 22 d'abril del 2007 es produiria la inaguració de l'Ateneu. Podeu veure una imatge amb el cartell al primer missatge del meu bloc.

El cartell duia per flamant títol Inaguració, que si no us hi havíeu fixat l'he posat en cursiva doncs la paraula, per anar bé segons el diccionari, s'escriu inauguració (amb la u que ens faltava entre la a i la g).

Ja fa unes setmanes que l'Espai Alliberat Ka la Banya van donar per acabat el seu projecte després de gairebé 5 anys d'activitat, que havia anat en caiguda per la manca d'efectius (mal important de tantes entitats).
Aquell espai ha passat a mans de l'assemblea molinenca d'Endavant, i avui voltant per la vila he vist els cartells que han fet per anunciar-ne l'obertura, reconvertit ara en el Casal Popular Les Quinze Arcades. El cartell porta per flamant títol Inaguració.

Bé, com a mínim, som a nivell molinenc un referent en quant a l'evolució de la llengua.

I ja posats, el programa d'actes:

Casal Popular Les Quinze Arcades
Plaça de la Creu, 17

Diumenge 28 de desembre
18h:
- Obertura de portes
- Pica Pica
20h:
- Concert amb Cesck (sic) Freixas
- Sopar de Tapes
- Punxadiscos

Però abans, aquest dissabte a la nit: Jam Session a l'Ateneu Mulei!

Recordant: Zona Zero!

Actualment a Molins podem gaudir d'una bonica plaça del Mercat amb uns bonics búnquers que seran de gran utilitat quan en temps de guerra vinguin els enemics (si venen pel c/Dr. Barraquer clar...), d'un espai híbrid pipi can-parc infantil, de llambordes que es mouen,... però antigament hi havia hagut una plaça amb els seus arbres grans i arrelats, amb uns bancs no individuals, amb un recinte envoltat de petis murs on molts hi vam passar moltes hores i dies asseguts, xerrant, cruspint pipes...

Farà ja unes cinc Festes Majors, pocs dies abans d'aquesta, quan l'antiga plaça del Mercat ja havia estat completament assolada i era tot runa envoltada per tanques d'obra amb malla verda, una d'aquestes tanques va aparèixer brutalment atacada per una pintada que hi deia 'Zona zero!' i un parell de torres, bessones.

D'aquest atemptat contra la propietat privada (o pública, no sé si la tanca era de l'Ajuntament o de l'empresa) ningú en va reclamar l'autoria, i el ple de l'Ajuntament no va fer cap declaració conjunta condemnant els fets. Fins i tot, si no em falla la memòria l'aleshores alcalde Ivan Arcas, va comentar a Ràdio Molins de Rei, responent a una pregunta dels oients sobre les pintades, que calia distingir entre les pintades a les parets i 'altres' amb una intenció més, diguem-ne, divertida.

En tot cas, des de l'aparició de la pintada es veu que molta gent va anomenar popularment la inexistent plaça del Mercat, com a Zona Zero. Tot i que vaja, alguns ja li deiem així abans.

Manel: Tothom en parla, jo també

Hi ha un grup de Barcelona que es diuen Manel. No és molt original ni trencador parlar-ne perquè ja se n'ha parlat força per diaris, ràdios, televisió i han tocat al festival Primavera Club tant a Barcelona com a Madrid (Espanya).

Però per mi han estat un molt grat descobriment i us ho faig arribar per si algú encara no n'ha sentit res. Fan un pop amb molt tocs de folk, tant per la música com per la manera d'explicar les coses. I són especialment interessants les lletres, molt ben treballades i que descriuen històries (o no) que de tant de detalls te les pots ben imaginar, i amb molts elements que et fan dibuixar un somriure.

Han tret el seu primer disc "Els millors professors europeus", molt recomanable, però en tot cas si voleu sentir-ne alguna cançó abans podeu fer-ho al seu myspace. I ara que venen festes us penjo una nadala d'aquesta gent. Si algú la vol en mp3, me la demaneu, que no surt al disc.

En contra de la mort

No, no he canviat d'opinió de l'altre dia.

Aquest diumenge a la tarda vam baixar a Barcelona al teatre a veure 'Cancún' (una comèdia prou divertida i ben interpretada), però primer vam passar per plaça Catalunya on vam veure que gent de la Plataforma Prou! recollien firmes per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per l'abolició de les curses de braus a la Catalunya autònoma.

Ja fa un temps que la campanya es va iniciar, el 12 de novembre va ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament de Catalunya, van estar recollint fedataris o sigui gent que recollirà firmes 'acreditada' pel Parlament, i a principis de desembre han començat ja la recollida de firmes i tenen 4 mesos (prorrogable a 6 mesos) per recollir-ne un mínim de 50.000. Un cop recollides i validades, es debatrà al Parlament, els partits polítics podran fer-hi esmenes i discutir-ho com qualsevol altra llei. I vaja, que els partits s'hauran de mullar, posicionar-se.

Nosaltres ja vam firmar, així que no us encanteu i si no sou uns sàdics que gaudiu i voleu seguir gaudint amb la tortura i mort de braus, aneu a firmar. A Molins, que jo sàpiga, hi ha un punt de recollida a una botiga de roba que hi ha al carrer Raseta, allà passat el Parc de la Cadena, sota els pisos de la Incresa. Mapa aquí.

Prou Espanyolisme! Prou morts per plaer!