Fira: Racó Català 09

Un altre any torna la Fira de la Candelera, i ja en van 158, i un altre any torna el Racó Català i ja en van 7.

Fa 7 anys des de la CAL Molins de Rei vam buscar un espai desaprofitat durant la Fira per tirar-hi endavant un projecte d'oci nocturn que tampoc existia durant la Fira, que oferís un espai recollit i acollidor, per dur-hi música en directe i de grups del país, i també oferir un missatge polític entre els concerts que arrodoneixi l'acte.

I ja amb diferents edicions a l'esquena, una bona valoració per part nostra, un èxit notable d'assistència, i malgrat alguns entrebancs amb els veïns i la comprensió de l'Ajuntament que tot i no ser encara l'adequada ha anat millorant, enguany hi tornem i aquest és el programa:


Racó Català 2009
Dissabte 31 de gener

- 21:30h - Plaça de la Llibertat (Fira de Vins)
Cercavila amb la xaranga molinenca Band the Marxa fins al Racó dels Gegants Vells.

- 22:30h - Racó dels Gegants Vells
Concert amb Banda Barretina presentant el seu nou disc 'Massa sang'.

...i després música amb el PD Trons.

Ens hi veiem i bona Fira!

P.S.: Al local d'ERC Molins de Rei hi ha instal·lada l'exposició 100 anys d'estelada 1908-2008, i durant la Fira estarà obert dissabte i diumenge d’11h a 14h, i de 17h a 21h, segur que serà molt interessant de veure.

Costella de porc amb samfaina

Ingredients:

- Costelles de porc (tallades per la meitat si són llargues, demaneu-ho a la carnisseria)
- Ceba
- Albergínia
- Pebrot verd
- Pebrot vermell
- Llorer
- Farina
- Conyac

• Tallem la ceba, albergínia i pebrots a daus petits i ho posem en una cassola amb oli i el llorer, ho salem i ho deixem coure uns 15-20 minuts a foc lent, tapat i remenant de tant en tant.
• Mentrestant enfarinem lleugerament les costelles i les daurem en una paella amb oli a foc fort. Retirem i reservem.
• Quan hagi passat el temps de les verdures, hi afegim un raig de conyac i ho deixem un parell de minuts destapat.
• Afegim les costelles, remenem i tapem. Ho deixem coure a foc lent uns 10 minuts, remenant de tant en tant.

Si us agraden les herbes hi podeu afegir orenga, romaní,... als últims minuts de cocció.

Bloc: Escriptors catalans marxant a l'exili

Ahir feia 70 anys que les tropes franquistes entraven a Molins de Rei i avui 26 de gener ocupaven Barcelona.
La Institució de les Lletres Catalanes (ILC), era una entitat creada per la Generalitat de Catalunya el 1937 per aplegar durant el temps de la guerra civil espanyola els escriptors catalans fidels a la República espanyola i a la Generalitat de Catalunya. Es van dedicar a difondre la cultura amb premis, emissions de ràdio, la Revista de Catalunya o el servei de biblioteca al front: el 'bibliobús'.

Amb l'arribada dels franquistes a Barcelona, van emprendre el camí de l'exili i per commemorar els 70 anys, una de les accions que ha iniciat l'actual ILC és un bloc on es pot anar llegint des del 22 de gener la trajectòria dels fets 70 anys enrere, amb testimonis dels escriptors de l'època, i podem anar veient com anaven caient les poblacions a mans dels feixistes.

Un bloc interessant de seguir: La Ruta de l'Exili. Dia a dia 70 anys després

"El cartell posa-te'l al cul"

Ahir abans d'anar a la xerrada del dret de decidir, vaig poder veure que un dels cartells que l'anunciava, així com d'altres, que estaven penjats a les columnes de la cantonada del carrer de baix amb el carrer Molí, havien estat ornamentats amb una prima tira de paper prou curiosa.
Us deixo un parell de fotografies perquè ho veieu vosaltres mateixos. Clic per ampliar.

Xerrada de CiU sobre el Dret de decidir

Ahir vaig a anar a la xerrada que organitzava CiU Molins de Rei sobre el Dret a decidir amb l'Alfons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i la Mònica Sabata, de la Plataforma Pel Dret de Decidir (PDD).

Algunes coses a destacar:

• Un dels articles no recorreguts de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya és el que permet fer consultes populars. Fins ara només poden convocar referèndums l'estat espanyol o els ajuntaments sobre les seves competències. Quan una cosa està garantida en una constitució o estatut s'ha de desenvolupar una llei per poder-ho aplicar, la Constitución es va aprovar el desembre del 78 i el gener del 80 ja hi havia una llei espanyola de referèndums. L'Estatut és vigent des de l'agost del 2006 i encara no hi ha cap llei de consultes populars. Des del CES ho han impulsat però tot i que està en mans del Departament de Governació encara no ha vist la llum, en bona part perquè pel PSOE-C no és cap llei prioritària, i per la desatenció dels partits que sí que són teòricament favorables al dret de decidir.
  

• De cara a la sentència previsiblement desfavorable del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut, la PDD està treballant amb diferents agents socials (entitats, sindicats, partits,...) per preparar una resposta que podria ser una altra manifestació però també una altra resposta més política que pugui tenir més incidència que la que han tingut les altres manifestacions.
  Van comentar d'impulsar una consulta popular si la llei que deia abans ja està vigent (poc probable...) o sinó buscar la complicitat amb Decidim.cat, un manifest d'alcaldes i regidors a favor del dret de decidir, per treballar-ho des de l'àmbit local amb referèndums o una altra forma.

• A casa nostra no hi ha molta tradició de referèndums, ni estatals ni locals. Si un cop s'aprovi la llei de consultes populars, el primer referèndum és sobre l'autodeterminació i el govern espanyol el prohibeix, a molta gent li serà igual, perquè ningú troba a faltar el que no ha tingut mai. Per això molt probablement s'hauran de fer més referèndums abans, tant per despenalitzar l'avortament o aprovar el Pla Urbanístic, per posar dos exemples, cosa que ja per si sola és positiva en tant que aprofundiment de la democràcia directa. I així el dia que el govern espanyol pugui impedir un referèndum sobre l'autodeterminació, la gent entendrà que és un atac a la democràcia.

• I per últim, el que m'interesseva prèviament a la xerrada era el fet que CiU de Molins treballés el dret a decidir, i espero que segueixin així tant a nivell local com d'organització i que siguin uns moviments de fons i no només motivats pel fet d'estar a l'oposició a Catalunya.
  Sempre és bo que es sumi gent a la lluita per l'autodeterminació, és una cosa que ens afecta a tots i per tant tothom hi ha de fer la seva part de feina.

Article relacionat:
Referèndums legals, d'Alfons López Tena (Publicat al diari Avui el 14-12-08)

D'exèrcits

No m'han agradat mai massa els exèrcits, em semblen una despesa immensa i insultant, i una cosa sobrera en una societat que se suposi moderna.

Ara, és bastant evident que avui en dia estem prou lluny de viure sense exèrcits però el que no m'empasso és que, ja que cada cop a més gent ens creen repulsió els exèrcits, ens els vulguin vendre com a grans altruistes a més dels ja típics herois o gent que deixa la pell per tu i la pàtria.
Per exemple, ahir parlaven al TN de TV3 sobre la investidura de l'Obama (pesats que són...) i deien que ahir s'havia dedicat a fer ajudes a la comunitat que es veu que es costum de fer allà aquell dia (aniversari de la mort d'en Luther King). Doncs apart d'ensenyar que feia ell aprofitaven per ensenyar una altra gent que recollia en cadena llibretes, bolis, pasta de dents... i qui eren els desafavorits que ho rebrien? Els soldats estatunidencs destacats a l'exterior! Deu ser que als EUA no hi ha ningú més necessitat que uns paios amb feina a sou de l'estat.

Mentrestant, a casa nostra ja fa dies que podem veure per TV3 uns simpàtics anuncis del Ministerio de Defensa d'Espanya sobre com de bona gent són els soldats espanyols enviats en allò que en diuen missions de pau i quanta ajuda han repartit. Sant tornem-hi, aquesta gent són treballadors a sou de l'estat, entrenats per matar (i per tant amb dret a morir), que es desplacen amb uns mitjans molt més cars que si ho fessin organitzacions de civils. No recordo la proporció exacta però en una xerrada l'Arcadi Oliveras deia que amb el que costa muntar un camp de refugiats per l'exèrcit se'n poden muntar més a mans d'altres organitzacions.

I si algun d'aquests militars mor serà enterrat com un heroi amb funeral d'estat pels seus serveis a la pàtria. Algú recorda algun funeral d'estat per fer la desena d'obrers morts en les obres per fer arribar l'AVE a Barcelona?

O la presència, any rere any, de militars al Saló de la Infància de Barcelona...

I un últim detall, aquests anuncis de l'Ejército a TV3 són curiosament fets o subtitulats en català, per fer-nos-ho més proper, perquè no ens puguem queixar; mentre que la majoria dels altres anuncis del Gobierno de España, especialment a les cartelleres, són en castellà, sense manies.

Orada al forn

Ingredients:
- 1 orada per persona
- patates
- ceba
- brou
- vi blanc
- llimona
- oli
- sal

• Engeguem el forn perquè s'escalfi.
• Primer pelem les patates i les tallem a rodanxes de mig centímetre. Les posem a la fregidora a una temperatura mitja durant uns 5 minuts, que no s'arribin a enrossir. Les retirem.
• Tallem la ceba a la juliana, la fregim en una paella i quan enrosseixi una mica la retirem.
• Agafem una safata pel forn, hi posem una capa de rodanxes de patata i a sobre la ceba.
• Ho cobrim bé fins a la ceba amb brou i una mica de vi blanc.
• Hi posem a sobre les orades ben netes i salades. Hi fem dos talls al costat i hi posem a cada tall mitja rodanxa de llimona.
• La resta de la llimona l'exprimim a sobre.
• Ho posem al forn a 180 graus, durant uns 25 minuts. A mig coure, ho traiem, donem la volta a les orades i hi posem per sobre una mica del propi suc. Si cal, refegim una mica més de brou.

El temps de coure pot variar una mica depenent del forn, comprovar-ho mirant que les orades s'estiguin quedant seques o les patates enganxades!

(Avui no tinc foto, quan en tornem a fer a veure si hi penso i n'hi faig!)

70 anys de l'entrada dels feixistes

Enguany fa 70 anys de l'entrada de les tropes feixistes a la nostra vila. Va ser el 25 de gener de 1939 quan les tropes del colpista Franco entraven a Molins de Rei, un dia després, el 26 de gener, van entrar a Barcelona per la Diagonal.

Per commemorar aquesta data, l'Esquerra Independentista sota la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència, ha organitzat una jornada política per recordar aquells qui lluitaren contra el feixisme, als qui patiren la dictadura i per seguir denunciant que els principis nacionalistes espanyols de la dictadura segueixen presents en la 'transició democràtica' espanyola i la seva constitució que consagra la unitat territorial espanyola garantida per l'exèrcit o la monarquia borbònica triada pel propi dictador.

Així doncs el dissabte 24 ens trobarem pels carrers de Barcelona per mantenir viva la memòria històrica, homenatjar als qui lluitaren per la llibertat i seguir, encara avui, reclamant nosaltres la llibertat.

Us deixo el programa d'actes. També vaig llegir a l'Accent que hi haurà en Carles Rebassa llegint els seus poemes.

Dissabte 24 de gener:
Al Passeig del Born de Barcelona (el Barcelonès).

• 16h. Trobada de colles de cultura popular
• Homenatge als lluitadors antifeixistes
• 18h Manifestació Nacional
• Acte polític i concert.

Tremosa posa Molins com a exemple de govern

Ahir l'economista Ramon Tremosa va ser nomenat candidat per CiU a les eleccions europees d'aquest juny, un cop descartat l'unionista i actual eurodiputat Ignasi Guardans, i descartat també en López Tena per ser massa independentista per l'unionista d'en Duran.

Avui li han preguntat sobre una possible aliança europea amb ERC, que aquests havien proposat i CiU ja havia rebutjat, i en Tremosa ha dit que no, que l'aliança que cal és al Parlament català. I com a exemple ha posat el govern de Molins de Rei: ICV-ERC-CiU.
La veritat és que no és el primer cop que ho diu, si com a polític, doncs abans participava a la tertúlia del Món a RAC1 i ja havia elogiat aquest model de govern de forces d'obediència catalana, afegint que a la oposició hi havia la CUP i així no era el PSOE qui s'enduia tots els mèrits de fer d'oposició.

En Tremosa s'ho deu mirar com qui coneix Molins però no hi viu, i a la política municipal cada lloc és un cas i no extrapolable, però en tot cas estic d'acord amb el seu missatge de fons: el PSC no existeix és simplement el PSOE a Catalunya i com a tal se l'ha de mantenir fora del poder a tot arreu on sigui possible.

Jo no sóc cap entusiasta del tripartit molinenc, el critico (constructivament) quan crec que convé, i me n'alegro de la presència de la CUP al consistori i d'algunes de les coses que hi fan; ara quan algú es queixa, amb raó sovint, que el govern actual i ICV en concret porten massa temps manant els hi dic que no els falta raó, i que se'ls critiqui i apreti tant com calgui, però que mentre l'alternativa siguin els sociates s'ha d'anar amb extrema cura de no pintar-los com els bons, al contrari combatre'ls tant com es pugui. I més ara q manen a Madrid, Catalunya i la Diputació, només ens faltaria estendre la oligarquia espanyolitzadora i mediocre també al poble. Qui vulgui patir-ho, desgraciadament ja hi ha molts pobles a l'area metropolitana de Barcelona on es pot comprovar.

Un perpinyanès està fent un discurs en català de 124 hores

En Lluís Colet un excèntric però gran patriota, deu estar ara mateix en el seu segon dia xerrant sense parar per aconseguir fer un discurs, en català clar, durant 124 hores seguides que li permeti assolir de nou el rècord Guiness que ja havia tingut anteriorment per discursos de 24h i 48h sobre el Barça o en Dalí respectivament, i que ara té un indi que va parlar durant 120 hores.

Farà 3 o 4 anys, al final del Correllengua a Perpinyà vam estar xerrant amb en Lluís Colet, que és el vigilant del Castellet, i ens va explicar que tenia en ment aquesta iniciativa. Ens va semblar una cosa curiosa i realment excèntrica, tot i que a mi em va semblar també interessant. Però no en vam saber res més i jo com a mínim ho vaig oblidar fins que feliçment ho he pogut recordar ara que ho està tirant endavant.

Em segueix semblant bé, malgrat això dels Guiness (els rècords, no la cervesa) em sembla una competició prou absurda, en aquest cas és una iniciativa personal feta amb la intenció de donar glòria a la llengua catalana, que ha aconseguit aparèixer als mitjans si més no de la Catalunya Sud i que amb un discurs amb el títol "Els catalans en discursos i poesies" parlarà de la nostra història, llengua i cultura en una Catalunya Nord que poc a poc revifa dins un estat francès centralista i capficat en contra de les lenguas regionales, que diuen per aquí.

Això ho està fent des de l'estació de tren de Perpinyà, lloc que el més excèntric encara Dalí va definir com el centre del món. I si tot va bé, aquest dissabte a les 14h donarà per conclosa la seva feta. Que tingui la sort que es mereix!

I finalment us deixo amb la cançó que el grup Glissando* li van dedicar en el seu disc Surplus, molt recomanable per cert.

En clau de vi

Pels qui us interessi el tema del vi, en sapigueu una mica o gens, hi ha un programa molt i molt recomanable al Canal 33 que es diu En clau de vi.
Per mi el fan a una mala hora, doncs els divendres a les 22:20 no acostumo a parar per casa, però el reemeten diria que els dijous al migdia, però jo els miro per internet gràcies al 3alacarta que permet veure la majoria dels vídeos de tots els canals de TV3 tant actuals com del seu arxiu.

Aquest programa presentat per Marcel Gorgori, va per la segona temporada i en realitat ja està a punt d'acabar, però degut a l'èxit que han tingut reemetran 5 capítols abans de fer l'últim programa.
A cada programa tracten alguna tema sobre el vi (colors de vi, fòtils, mites...) amb un convidat 'famós' interessat en el vi però que no n'és cap expert, talment com una persona 'de carrer'. També, és clar, proven alguns vins i en recomanen d'altres amb unes fitxes amb el preu, alguns a l'abast altres completament inabastables...

Són programes d'una hora, molt amens, sense (gairebé) gens d'esnobisme i que a mi m'han permès des de la profunda ignorància anar-me endinsant en el món del vi.

Sumarroca Muscat 2008

Ja havia begut el Sumarroca Blanc de Blancs, que és el que et posen a la Traska si demanes un blanc del Penedès, però no n'havia comprat mai per casa, i tenia vist que a Sumarroca tenen bastant varietat de vins blancs mono varietals.
I en un programa d'En clau de vi del 33, van recomanar el Sumarroca Muscat dient que tenia gust de raïm, així que un dia el vam comprar i ahir el vam obrir per dinar.

Per internet i a la Guia de Vins de Catalunya el donen per un vi bo o bastant bo, tot i que es refereixen al del 2007 i el que tinc jo és del 2008. En tot cas el muscat, moscat o moscatell és una varietat de raïm autòctona i aquí dóna aquest vi blanc de color groc verdós, que si bé si que té una mica de gust a raïm em va sobtar especialment que té molt de gust a cava però sense el gas que és el que més em cansa del cava.

L'ampolla val menys de 7 euros, està etiquetada en català. 11,5 de graduació alcohòlica.

L'IEC redefinexi el mot 'matrimoni'

Fins ara al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) hi deia això a la primera accepció de matrimoni:

Unió legítima d’un home i d’una dona.

Avui he sentit a les notícies de RAC1, que finalment després d'uns mesos analitzant redefinir el mot 'matrimoni' la Secció Filològica de l'IEC ha decidit modificar aquesta primera accepció de manera que quedarà així:

Unió legítima entre dues persones.

Ho han fet per evitar l'ús de la construcció 'matrimoni homosexual', quan per llei és matrimoni i prou es casin un home i una dona, dos homes o dues dones. S'actualitzarà a la propera edició en paper, i en els propers dies a la versió digital.

Així doncs el català passarà a ser la primera llengua sota el marc legal espanyol a definir el matrimoni independentment del sexe dels cònjuges. Cosa que està bé, però que fa que aquest concepte només sigui exactament vàlid als territoris catalanoparlants sota l'administració de l'estat espanyol, doncs a la Catalunya Nord el 'matrimoni' segueix sent legalment exclusiu per parelles heterosexuals.

Bé, per arreglar això només cal seguir treballant per tenir un estat propi que garanteixi aquest dret arreu dels Països Catalans.

The Black Tartan Clan

L'altre dia voltant per internet em vaig topar amb aquest grup: The Black Tartan Clan.

Són una banda prou nova, del 2008, que fan punk-rock celta cosa que seria prou normal si fossin irlandesos, escocesos o descendents, però es veu que són belgues. És una música canyera i amb un so molt interessant.

Per ara només han tret un disc Boots, Kilts 'n' Pipes (Botes, les típiques faldilles escoceses i gaites), que vindria a ser la seva filosofia. Si en mireu les fotos veureu que tenen tota una parafernalia més que curiosa, barreja entre el típic folklore escocès i l'estètica skin/rockera que ho tenyeix de negre. El logo és la bandera escocesa, però amb el fons negre enlloc de blau.

Bé, aviam si algun dia baixen a fer concerts per aquí, o si més no poder trobar els seus discos a les botigues o per internet. Mentrestant podeu sentir algunes cançons al seu myspace.

Ònix Clàssic 2007

Per acompanyar el filet que ens vam menjar ahir, vam beure aquest vi: Ònix Clàssic 2007. És un vi que tenen a Cal Rovelló per menys de 7€ i que ja havia vist fa temps, però com que els negres em costen una mica, per no estar-hi tant acostumat i que si no els he provat abans tinc certa 'por' a que rasquin al empassar, no l'havia comprat fins ara.

És un vi negre jove, sense bóta de la DOQ Priorat. Fet amb Garnatxa Negra i Samsó, dues varietats de raïm catalanes, pel celler Vinícola del Priorat.

El vaig trobar un vi amb un gust original, fàcil de beure, i amb un cert toc de flors. A tothom va agradar prou, jo en tornaré a comprar i us el recomano. La Guia de Vins de Catalunya 08-09 li dona un 9,15 sobre 10. Prou bé, no?

Etiquetat en català, castellà i anglès. 14,5 de graduació alcohòlica.

Filet de porc amb salsa de vinagre de mòdena

Avui hem fet això per dinar: Filet de porc amb salsa de vinagre de mòdena. Bo, tendre i molt ràpid de fer!

Ingredients:
- Filet de porc (3 o 4 talls de vora dos dits de gruix per cap)
- Farina
- Mig got de vinagre de mòdena
- Reducció de brou
- Mantega
- Brandy

I es fa així:

• Abans de tot, posar el brou a bullir per tal que redueixi, o sigui s'evapori l'aigua i quedi més espès. Per anar bé hauria d'estar bullint una o dues hores abans.
  
• Salar i enfarinar la carn, espolsar-la perquè hi quedi la mínima farina.
• En una paella gran, que hi càpiguen sobrats tots els talls de filet, escalfar oli que cobreixi tota la paella.
• Quan l'oli estigui calent posar la carn, i girar-la un parell de vegades fins que s'hagi enrossit.
• Tirar-hi un raig de brandy i flamejar-ho.
• Abocar el got de vinagre de mòdena per tota la paella.
• Immediatament anar movent la carn per la paella i girant-la perquè s'impregni de la salsa i vagi espessint.
• Quan estigui una mica més espessa (un parell de minuts), tirar-hi 4 o 5 cullerades del brou.
• Afegir-hi una cullerada de mantega, i acabar de remenar la carn per lligar la salsa.
• Emplatar!

I ja està, en uns 10 minuts tens el plat fet.
A la primera mossegada potser notes un gust un pèl massa fort pel vinagre, però a la segona ja t'acostumes i és un gust diferent i interessant, i la carn queda molt tendra i gustosa.

Que aprofiti!

Déu no existeix, ho diuen els busos

Ho diuen o ho diran. I els busos de Barcelona, uns 4 exactament.

Sembla que ben aviat arribarà a Barcelona una campanya que van iniciar a Anglaterra una associació d'ateus i un biòleg anomenat Richard Dawkins, consistent en pagar una campanya publicitària als busos de Londres amb un missatge que deia "Probablement Déu no existeix. Deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida".

El missatge de la campanya em sembla bo, tot i que per entendre'l bé s'ha de contextualitzar doncs el van extreure d'un article humorístic en resposta a una nota difosa en una web religiosa on s'amenaçava als no-creients que cremarien a l'infern i tot això, per tant si t'havia preocupat passar-te l'eternitat bullint a la caldera del Pere Botero, probablement paties sense motiu.
I també el fons, doncs els promotors volen que no només siguin les religions les que tinguin visibilitat, sinó també altres opcions com l'ateisme, l'agnosticisme,... i la gent es pugui plantejar si creu en déu i perquè.

La campanya es va pagar amb donatius privats, i al principi per animar a la gent en Dawkins va dir que ell posaria la mateixa quantitat del total recaptat, posant com a límit 8.000 euros. Doncs se'n van recollir 100.000! Per tant van poder pagar busos no només a Londres, sinó a altres ciutats.

Ara també en recolliran per Barcelona, i per pagar 4 busos durant 15 dies els hi calen 1.500 euros i ara mateix que ja n'han recollit més de 1.800. Tots els calers recollits seran per la campanya i els comptes es faran públics a la seva pàgina, si hi ha més diners pagaran més busos o ho exportaran a altres ciutats dels Països Catalans del sud o de l'estat espanyol.

En fi, jo ja he fet el meu petit ingrés, afegint un comentari dient que la meva aportació la usin per pagar els cartells en català tant pels busos de Barcelona com si estenen la campanya arreu del país. Aviam quan es recull i quants busos es poden veure.

Pàgina de la campanya: www.busateu.org