X Fira de música al carrer de Vila-seca

Aquest dissabte vam estar a la 10a Fira de Música al carrer de VilaSeca. Una fira musical que començava el divendres 1 de maig i acabava el diumenge 3.

Una Fira que programa molts concerts de molts grups de diferents estils, enguany volien primar el folk. Un format que permet que cada mitja hora o hora comenci un nou concert en un dels diferents espais habilitats al centre del poble. Concerts de només una hora, però suficient per veure i sentir la proposta d'aquell grup i tenir temps per anar-ne a veure molts altres. Un format pensat perquè els productors puguin passejar-se i buscar artistes, però també molt interessant pels simples espectadors. A mi em va servir per veure en directe grups que havia escoltat però que mai m'havia desplaçat especialment per ells, descobrir-ne de nous i amb una filosofia interessant d'anar passejant d'un escenari a un altre, sense massa aglomeracions i amb un públic de totes les edats.

Això és el que vam poder veure:

• Anna Roig i l'ombre de ton chien (cançó d'autor, pop, cabaret): No sabia ni que existien, però de camí vam sentir a iCat una cançó d'ells amb una història boníssima d'una noia que recrimina al poeta de qui era musa que hagi deixat la poesia pel punt de creu.
  Són un grup encapçalat per l'Anna Roig, amb una gran veu, que van començar amb versions de la cançó francesa i ara tenen un repertori propi de cançons en català i francès.
  Molt interessants.
  
• Élena (pop rock): Un grup que cantava en anglès, i que després de sis anys d'aturada torna amb un disc en català (Un cafè, setanta matins) doncs en paraules seves "El català et serveix per enviar el missatge de manera instantània", perquè la gent s'identifiqui amb ells.
  No n'havia sentit res, només referències escrites. Sonaven prou bé, cançons més tranquiles i d'altres animades, especialment les que comptaven amb la secció de vents, però llàstima del volum de la cantant que costava molt de sentir-la (a vegades fins i tot de distingir si cantava en català o anglès...), això sí balla d'una manera prou peculiar.
  
• u_mä (música minimalista, electrònica, nou pop català): El projecte d'en Pau Vallé (Estanislau Verdet) i Maria Coma. Una música curiosa, bases orgàniques en loop, tocant-hi a sobre instruments de sons variats com guitarra, carrilló, xerrac, bateria... per explicar petites històries sobre la vida quotidiana. Un espectacle intimista però molt interessant i recomanable.
• Estramp Jaç (jazz de rel mediterrània): Un grup d'en Marcel Casellas amb altres músics de l'escena del folk i del jazz, que barreja la tradició de l'improvisació d'aquests dos estils en una música que resulta coneguda i al mateix temps innovadora. Un projecte interessant però difícil d'entrar per mi, que el jazz em sembla una bona música de fons però que mai hi he parat atenció.
• Anímic (música minimalista, electrònica, experimental, nou folk pop català): No els coneixia. Una posada en escena similar al ja vist abans amb l'Anna Roig i u_mä, sense que això sigui dolent, 6 músics tocant varis instruments, cançons en català i anglès, algunes de més intimistes altres explicant històries senzilles però simpàtiques. Acompanyat de projeccions: digitals, enregistraments antics, o pàgines dibuixades anant passant al ritme de la narració en la cançó.
  Cançons interessants, altres massa íntimes.
  
• Soweto (ska, rocksteady, música jamaicana): Grup de la Vila de Gràcia que toquen clàssics de l'ska i cançons pròpies en aquest estil. Animats a sobre l'escenari, vestits amb traju com les grans bandes de l'ska clàssic aconseguien amb èxti fer moure al públic amb els ritmes jamaicans.