Pàgines

dimarts, 14 d’abril del 2009

Quan República vol dir espanyola

Ja he vist que avui IiE de Molins fan avui i en propers dies actes en homenatge a la República, i com ells, altres catalans fan actes suposadament republicans, però no de la República Catalana, sinó de l'espanyola, i bàsicament de la segona república espanyola.

És pesat veure cada any la mateixa cançoneta per part de catalans. Pesat per no dir patètic. Veure banderes espanyoles, per més tricolors que siguin, és prou desagradable. Perquè sota aquella bandera espanyola es va retallar l'Estatut de Núria, es va empresonar el govern de Catalunya després dels fets del 6 d'octubre o ja durant la guerra civil espanyola el Govern espanyol quan es va instal·lar a Catalunya va laminar l'autogovern català atorgant-se competències pròpies de la Generalitat. O alts governants d'aquella segona república espanyola com en Manuel Azaña, president, que deia que abans que una Espanya trossejada la entregava a Franco o que era una injusta però bona llei històrica bombardejar cada 50 anys Barcelona; o en Juan Negrín, president del Govern començada la guerra, que també preferia donar Espanya a Franco abans que permetre cap separatisme o que deia que el decret de Franco on s'abolia l'autonomia catalana tenia molts adeptes entre els republicans espanyols.

I per aquells a qui no els preocupen les nacions ni les fronteres, legitimant així les actuals fronteres imposades, també durant la segona república espanyola una tercera part d'aquesta va ser governada per la dreta, que es va dedicar a tirar enrere els avenços aconseguits.

La República, com a forma de govern, és un requisit indispensable per avançar cap a la plena igualtat entre les persones, però no és pas suficient. I avui en dia, consolidada la restauració borbònica (allò que l'stablishment en diu la 'transició democràtica') i acceptada per la majoria de partits i mitjans de comunicació, és més possible una República Catalana independent, que una República espanyola federal o ni això.

Si ja el 14 d'abril de 1931 fou la República Catalana la que va ser primer proclamada per Macià, i com deia al seu discurs a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica, avui en dia en no queden republicans espanyols fora dels Països Catalans amb estructura organitzativa que els permeti albirar cap èxit futur, és absurd voler des de casa nostra treballar per bastir aquesta estructura espanyola enlloc de treballar per una més probable República Catalana. A no ser, és clar, que el projecte nacional que es vulgui sigui l'espanyol, però aleshores cal parlar clar i no marejar la perdiu.

Ni espanyola ni francesa, República Catalana.

Per cert, IiE celebrarà la república espanyola amb un homenatge al president català de la primera república espanyola, entenent per 'el president català' en Pi i Margall, quan de presidents catalans la primera república espanyola en va tenir dos, el primer (català i de la república espanyola) Estanislau Figueras (president durant 4 mesos) que fou succeït per en Pi i Margall (president durant 1 mes). Figueras va caure, entre d'altres, per la proclamació de l'Estat Català, de caràcter federalista, que es va desconvocar a canvi de la dissolució de l'exèrcit espanyol a Catalunya.

1 comentaris:

Angelet ha dit...

Osti nen, he nat a parar a aquest blog de casualitat, tot just "googlejant", i realment m'agradat. Et faré visites més sovint, i... Visca Catalunya!