L'acte va començar amb la intervenció de Jordi Fàbrega, alcalde de Sant Pere de Torelló per EPM i promotor de la campanya Decidim.cat. Va agrair a l'Ateneu Mulei que s'organitzés un acte així per parlar sobre el dret a l'autodeterminació en el context actual de la crisi, que a Catalunya hi ha una taxa del 15% d'aturats i d'aquests un 25% es quedaran sense subsidi en els pròxims 2 mesos, doncs sembla que el fet nacional ha de quedar relegat, quan té una importància cabdal també per tenir poder de decidir en temes com la crisi.
Decidim.cat neix després de tot el procés de reforma de l'Estatut de Catalunya, un nou estatut que evidentment és un avenç, com no pot ser d'altra manera, però que no és suficient per garantir un futur adequat per Catalunya. Un estatut que encara està pendent de ser retallat pel Tribunal Constitucional espanyol. I en aquesta situació tant constatada, que l'estat espanyol és incapaç d'acceptar l'existència d'altres nacions dins seu, l'exercici del dret a l'autodeterminació, com un procés democràtic és l'únic camí que ens queda.
Si en els pròxims 30 anys no avancem cap a la sobirania nacional plena, passarem a ser assimilats dins d'Espanya, com ha passat amb altres nacions sense estat. També va assenyalar que aquest procés ja està iniciant-se, doncs abans hi havia una consciència de 'resistència cultural', i avui en dia fenòmens com la selecció espanyola o Operación Triumfo s'entenen com normals entre bona part de la població.
Fàbrega va assenyalar que un dels problemes amb què ens trobem, és que els partits polítics catalans es barallen entre ells pel petit poder polític que ens cedeix l'estat espanyol, enlloc d'unir-se per alliberar-nos-en.
Un dels motius que va impulsar la creació de Decidim.cat va ser veure que des dels municipis, l'administració més propera al ciutadà, es feia bàsicament política de gestió com es fa en qualsevol lloc sense un fet nacional o ja resolt, i en canvi no es fa política nacional o només en petites coses com no penjar la bandera espanyola, donar suport al Correllengua, etc...
Actualment a Decidim.cat hi ha 1100 càrrecs adherits, de més de la meitat dels ajuntaments catalans, de totes les comarques, uns 160 alcaldes i amb notable presència a l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'objectiu final de Decidim.cat és aconseguir la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, s'entén que si aquest s'ha de demanar al govern de Madrid mai comptarà amb la seva aprovació mani el PP o el PSOE, però hi ha altres camins doncs des dels ajuntaments es poden convocar referèndums instant al Parlament que engegui una reforma de l'Estatut d'autonomia que inclogui el Dret a l'Autodeterminació. També la llei de Consultes Populars, encara no aprovada, és una via per convocar un referèndum, encara que també li cal l'autorització del govern espanyol.
Per aconseguir aquesta convocatòria, cal el treball dels regidors adherits a la campanya, Fàbrega va dir que els regidors es deuen més al seus votants que no als aparells dels partits, i per això els va demanar valentia per impulsar aquest procés, i que en alguns ajuntaments tot i no haver-hi una majoria de partits favorables, sí que es pot donar el cas d'una majoria de regidors que podrien aprovar l'impuls d'un referèndum. Un referèndum que hauria d'objectivitzar-se al màxim, amb la presència d'observadors internacionals, i que des dels ajuntaments es facilités la campanya (tant del Sí, com del No) amb el padró, fotocòpies, col·legis electorals, etc...
Després va prendre la paraula Alexandre Maymó, de la CUP. Va exposar que quan es va presentar el manifest de Decidim.cat al ple de l'ajuntament, la CUP hi va votar a favor, tot i que no hi coincidien plenament doncs es legitima la transició democràtica, és continuista en el marc social internacional, etc...
La CUP nacional no participa en aquesta plataforma perquè creuen que primerament cal exigir als aparells dels partits el compromís en la defensa del Dret a l'Autodeterminació i no només als regidors. Així com que el marc territorial de la iniciativa no són els Països Catalans, o si més no no s'hi aposta prou clarament.
Des de l'Esquerra Independentista i les CUP s'ha demanat des d'un temps ençà, la creació d'una Assemblea de Regidors dels Països Catalans, que permeti parlar clarament del Dret a l'Autodeterminació i treballar-hi en el marc de la nació sencera, i exercir de contrapoder de les institucions oficials.
Tot i això des de la CUP es seguirà l'evolució de Decidim.cat, i si aquesta tira endavant amb fets, la CUP donarà suport a les iniciatives concretes que trobi convenients.
En Joan Ramon Casals, de CiU, va començar la seva intervenció explicant que des de CiU Molins de Rei s'està apostant fort pel Dret de Decidir com un eix de la seva política local.
Va explicar que la sobirania resideix en el poble, que és un principi democràtic, i que així es troba recollit a l'Estatut de Catalunya o la Declaració dels Drets Humans, per tant aquest dret es pot exercir sempre independentment de lleis conjunturals com la constitució espanyola o la interpretació que en faci el tribunal constitucional espanyol.
Així doncs, independentment de la forma en què s'exerceixi la sobirania (autonomia, federalisme, independència...), fer-ho és l'essència de la democràcia i qui es digui demòcrata no pot estar en contra d'aquest exercici.
Sobre l'Estatut de Catalunya, aprovat per referèndum, però el tribunal constitucional espanyol el pot modificar per sobre de la sobirania del poble de Catalunya. Per tant si es tal com sembla el tribunal retalla l'estatut, caldria un nou referèndum perquè prevalgui la sobirania catalana.
En Xavier Montserrat, de l'AM d'ERC, va valorar positivament Decidim.cat per ser una iniciativa transversal, municipalista, deslligada dels aparells dels partits, per la visió nacional amb sentit d'estat i perquè avança en una radicalització democràtica dels ajuntaments.
I sobre els principis democràtics, va dir que no podem acceptar que l'estat espanyol no accepti la nostra existència i sobirania. L'estat no té dret a negar-nos com a poble, això no és acceptable des del punt de vista democràtic.
També va dir que el nostre no és un cas estrany al món, ni tant sols a la Unió Europea on s'han creat nous estats en els últims anys i també amb procesos democràtics. La República Txecoslovaca es va separar en dos estats, Txèquia i Eslovàquia, amb un proces democràtic i pacífic.
Així Europa ha de ser un objectiu, ser-hi de ple dret, per tenir-hi veu en tots els temes que s'hi decideixen.
Sobre Decidim.cat va destacar que una iniciativa municipalista permet treballar més fàcilment amb el marc dels Països Catalans a diferència de les institucions autonòmiques, d'una manera semblant a l'Institut Ramon Llull que tot i no comptar amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana hi té adhertis municipis valencians.
Finalment va destacar, que els catalans i concretament els partits, només podran fer avenços cap al Dret d'Autodeterminació si treballen units, si es busca el matís no es podrà avançar.
Seguidament va parlar Xavier Paz, del PSC. Sobre l'exercici de la sobirania, va dir que l'any 2010 tindrem l'oportunitat de fer l'exercici màxim de sobirania en les eleccions autonòmiques, i si ens referim a democràcia directe ja es va fer un referèndum per aprovar l'Estatut de Catalunya.
Sobre la propera sentència del tribunal constitucional espanyol sobre l'Estatut, va defensar la legitimitat d'aquest òrgan per fer-ho doncs això és la separació de poders. Va dir que segurament cal democratitzar el poder judicial, i així ho voldrien els socialistes però que no compta amb el suport del PP.
S'agraeix que es facin debats i iniciatives que clarifiquin les postures, doncs hi ha partits que diuen ser independentistes sempre, altres depenent de les situacions,... I que cal dir clar si el què es vol és un referèndum d'independència, no marejar amb termes com Dret de Decidir o Dret a l'Autodeterminació.
Ell no creu que siguem una autonomia de segona, doncs a Catalunya s'ha obtingut un nivell de benestar important tenint en compte de la situació d'on es venia. Segons ell la perplexitat o desconcert que s'anomena últimament existeix, però no és pel fet nacional com es vol fer creure sinó que és a nivell europeu.
Va donar les dades d'un dels últims baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió, segons el qual només un 17% dels catalans es declara independentista, que la majoria es considera tant català com espanyol, o que un 72% dels enquestats vol que Catalunya sigui una autonomia o part d'un estat espanyol federal.
En Jordi Romeu, d'IiE, va començar parlant sobre les paraules i el seu significat. Com els espanyols no es diuen a sí mateixos nacionalistes, i usen aquesta paraula amb connotacions negatives contra els catalanistes. O com pel políticament correcte, s'usen termes com sobirania o Dret de Decidir enllocs d'independència o Dret a l'Autodeterminació.
Sobre l'exercici de l'autodeterminació, va dir que ha de ser un procés democràtic i pacífic, per això cal un marc per part dels estats que ho permeti, però tot i els impediments que hi puguin posar, diferents procesos han tirat endavant. Casos d'èxit com a Txecoslovàquia, o de fracàs com el Quebec, que després de dos referèndums perduts segueixen en el seu procés d'alliberament.
Va destacar que això que a cada elecció ens autodeterminen, com diuen els socialistes des de fa 20 anys, és fals. A les eleccions s'escull a un partit, amb un programa amb molts punts, per una institució concreta i no es pot equipar a una pregunta concreta sobre un sol tema tant important com la sobirania d'un poble.
Al torn de preguntes i debat, es va preguntar fins a quin punt es comptava amb la Llei de Consultes Populars doncs aquesta preveu també l'aprovació final de les consultes per part de l'estat espanyol. Jordi Fàbrega, va dir que s'està treballant amb l'Alfons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobiranistes, per mirar les escletxes de la llei per tal que el referèndum compti amb l'aprovació del Parlament de Catalunya, visibilitzar-ho i si aleshores Espanya ho nega és una prova de la seva mancança democràtica.
Es volen esgotar tots els procesos legals, per donar visibilitat i legitimitat al procés de cara a la societat, però si és necessari es pot tirar endavant un procés de desobediència civil impulsant-ho des d'institucions reconegudes com els ajuntaments, entenent que l'estat espanyol no és democràtic i aprofitar així per internacionalitzar el conflicte.
Per això cal compromís tant de tots els càrrecs com dels ciutadans, i treballar per fer-ho possible.
Sobre l'estructura i objectius de Decidim.cat, Jordi Fàbrega va exposar que Decidim.cat pretén treballar en tot el marc dels Països Catalans, i es tenen contactes amb el PSM i ERC-Illes per aconseguir regidors adherits a les Illes i pel 31 de desembre, Diada de Mallorca, es vol fer la presentació de Decidim.cat a les Illes.
També al País Valencià hi ha algun regidor adherit i s'està treballant per estendre-hi la iniciativa.
Decidim.cat ja compta amb uns estatuts aprovats i està formalitzat com a entitat. Actualment són 1.100 càrrecs de 8.000 a Catalunya, és una bona xifra inicial però cal seguir-la ampliant.
Es treballa amb altres entitats com la Plataforma Pel Dret de Decidir, 10mil a Brussel·les,... per fer accions conjuntes com per exemple una resposta a la retallada del tribunal constitucional.
A algunes comarques ja s'està fent coordinació per part dels regidors d'allà.
Els objectius principals són: Ampliar el nombre de regidors, fer pedagogia del dret de decidir, i estudiar molt bé l'execució de la consulta en temes legals, d'organització, de visibilització, d'internacionalització, etc...
En Xavier Paz, va dir que el Dret a l'Autodeterminació només és aplicable a processos de descolonització. En Xavier Montserrat va replicar que a casos recents com Kosovo es va aplicar sense ser cap colònia.
També responent la seva intervenció anterior, va dir que la gent no respon a les enquestes que la independència sigui la seva preocupació principal, però sí que li preocupen temes que es solucionarien amb la independència com el finançament, infraestructures,... I que cal treballar per visibilitzar aquesta relació.
L'Alexandre Maymó, va puntualitzar sobre la idea que la unió fa la força, que la suma no sempre fa major el resultat, si la gent que es suma no té interessos compartits.
En Jordi Romeu, va explicar que les organitzacions internacionals han intervingut en procesos d'autodeterminació quan aquests s'han fet visibles a nivell internacional i s'han tirat endavant seriosament, com el cas de Montenegro.
Així cal la internacionalització del conflicte perquè això ajudarà a una resolució favorable. Les diferents potències s'hauran de posicionar, i les democràtiques hi hauran d'estar a favor o respectar la decisió del poble català.
Altres valoracions de l'acte:
Decidim.cat neix després de tot el procés de reforma de l'Estatut de Catalunya, un nou estatut que evidentment és un avenç, com no pot ser d'altra manera, però que no és suficient per garantir un futur adequat per Catalunya. Un estatut que encara està pendent de ser retallat pel Tribunal Constitucional espanyol. I en aquesta situació tant constatada, que l'estat espanyol és incapaç d'acceptar l'existència d'altres nacions dins seu, l'exercici del dret a l'autodeterminació, com un procés democràtic és l'únic camí que ens queda.
Si en els pròxims 30 anys no avancem cap a la sobirania nacional plena, passarem a ser assimilats dins d'Espanya, com ha passat amb altres nacions sense estat. També va assenyalar que aquest procés ja està iniciant-se, doncs abans hi havia una consciència de 'resistència cultural', i avui en dia fenòmens com la selecció espanyola o Operación Triumfo s'entenen com normals entre bona part de la població.
Fàbrega va assenyalar que un dels problemes amb què ens trobem, és que els partits polítics catalans es barallen entre ells pel petit poder polític que ens cedeix l'estat espanyol, enlloc d'unir-se per alliberar-nos-en.
Un dels motius que va impulsar la creació de Decidim.cat va ser veure que des dels municipis, l'administració més propera al ciutadà, es feia bàsicament política de gestió com es fa en qualsevol lloc sense un fet nacional o ja resolt, i en canvi no es fa política nacional o només en petites coses com no penjar la bandera espanyola, donar suport al Correllengua, etc...
Actualment a Decidim.cat hi ha 1100 càrrecs adherits, de més de la meitat dels ajuntaments catalans, de totes les comarques, uns 160 alcaldes i amb notable presència a l'àrea metropolitana de Barcelona.
L'objectiu final de Decidim.cat és aconseguir la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, s'entén que si aquest s'ha de demanar al govern de Madrid mai comptarà amb la seva aprovació mani el PP o el PSOE, però hi ha altres camins doncs des dels ajuntaments es poden convocar referèndums instant al Parlament que engegui una reforma de l'Estatut d'autonomia que inclogui el Dret a l'Autodeterminació. També la llei de Consultes Populars, encara no aprovada, és una via per convocar un referèndum, encara que també li cal l'autorització del govern espanyol.
Per aconseguir aquesta convocatòria, cal el treball dels regidors adherits a la campanya, Fàbrega va dir que els regidors es deuen més al seus votants que no als aparells dels partits, i per això els va demanar valentia per impulsar aquest procés, i que en alguns ajuntaments tot i no haver-hi una majoria de partits favorables, sí que es pot donar el cas d'una majoria de regidors que podrien aprovar l'impuls d'un referèndum. Un referèndum que hauria d'objectivitzar-se al màxim, amb la presència d'observadors internacionals, i que des dels ajuntaments es facilités la campanya (tant del Sí, com del No) amb el padró, fotocòpies, col·legis electorals, etc...
Després va prendre la paraula Alexandre Maymó, de la CUP. Va exposar que quan es va presentar el manifest de Decidim.cat al ple de l'ajuntament, la CUP hi va votar a favor, tot i que no hi coincidien plenament doncs es legitima la transició democràtica, és continuista en el marc social internacional, etc...
La CUP nacional no participa en aquesta plataforma perquè creuen que primerament cal exigir als aparells dels partits el compromís en la defensa del Dret a l'Autodeterminació i no només als regidors. Així com que el marc territorial de la iniciativa no són els Països Catalans, o si més no no s'hi aposta prou clarament.
Des de l'Esquerra Independentista i les CUP s'ha demanat des d'un temps ençà, la creació d'una Assemblea de Regidors dels Països Catalans, que permeti parlar clarament del Dret a l'Autodeterminació i treballar-hi en el marc de la nació sencera, i exercir de contrapoder de les institucions oficials.
Tot i això des de la CUP es seguirà l'evolució de Decidim.cat, i si aquesta tira endavant amb fets, la CUP donarà suport a les iniciatives concretes que trobi convenients.
En Joan Ramon Casals, de CiU, va començar la seva intervenció explicant que des de CiU Molins de Rei s'està apostant fort pel Dret de Decidir com un eix de la seva política local.
Va explicar que la sobirania resideix en el poble, que és un principi democràtic, i que així es troba recollit a l'Estatut de Catalunya o la Declaració dels Drets Humans, per tant aquest dret es pot exercir sempre independentment de lleis conjunturals com la constitució espanyola o la interpretació que en faci el tribunal constitucional espanyol.
Així doncs, independentment de la forma en què s'exerceixi la sobirania (autonomia, federalisme, independència...), fer-ho és l'essència de la democràcia i qui es digui demòcrata no pot estar en contra d'aquest exercici.
Sobre l'Estatut de Catalunya, aprovat per referèndum, però el tribunal constitucional espanyol el pot modificar per sobre de la sobirania del poble de Catalunya. Per tant si es tal com sembla el tribunal retalla l'estatut, caldria un nou referèndum perquè prevalgui la sobirania catalana.
En Xavier Montserrat, de l'AM d'ERC, va valorar positivament Decidim.cat per ser una iniciativa transversal, municipalista, deslligada dels aparells dels partits, per la visió nacional amb sentit d'estat i perquè avança en una radicalització democràtica dels ajuntaments.
I sobre els principis democràtics, va dir que no podem acceptar que l'estat espanyol no accepti la nostra existència i sobirania. L'estat no té dret a negar-nos com a poble, això no és acceptable des del punt de vista democràtic.
També va dir que el nostre no és un cas estrany al món, ni tant sols a la Unió Europea on s'han creat nous estats en els últims anys i també amb procesos democràtics. La República Txecoslovaca es va separar en dos estats, Txèquia i Eslovàquia, amb un proces democràtic i pacífic.
Així Europa ha de ser un objectiu, ser-hi de ple dret, per tenir-hi veu en tots els temes que s'hi decideixen.
Sobre Decidim.cat va destacar que una iniciativa municipalista permet treballar més fàcilment amb el marc dels Països Catalans a diferència de les institucions autonòmiques, d'una manera semblant a l'Institut Ramon Llull que tot i no comptar amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana hi té adhertis municipis valencians.
Finalment va destacar, que els catalans i concretament els partits, només podran fer avenços cap al Dret d'Autodeterminació si treballen units, si es busca el matís no es podrà avançar.
Seguidament va parlar Xavier Paz, del PSC. Sobre l'exercici de la sobirania, va dir que l'any 2010 tindrem l'oportunitat de fer l'exercici màxim de sobirania en les eleccions autonòmiques, i si ens referim a democràcia directe ja es va fer un referèndum per aprovar l'Estatut de Catalunya.
Sobre la propera sentència del tribunal constitucional espanyol sobre l'Estatut, va defensar la legitimitat d'aquest òrgan per fer-ho doncs això és la separació de poders. Va dir que segurament cal democratitzar el poder judicial, i així ho voldrien els socialistes però que no compta amb el suport del PP.
S'agraeix que es facin debats i iniciatives que clarifiquin les postures, doncs hi ha partits que diuen ser independentistes sempre, altres depenent de les situacions,... I que cal dir clar si el què es vol és un referèndum d'independència, no marejar amb termes com Dret de Decidir o Dret a l'Autodeterminació.
Ell no creu que siguem una autonomia de segona, doncs a Catalunya s'ha obtingut un nivell de benestar important tenint en compte de la situació d'on es venia. Segons ell la perplexitat o desconcert que s'anomena últimament existeix, però no és pel fet nacional com es vol fer creure sinó que és a nivell europeu.
Va donar les dades d'un dels últims baròmetres del Centre d'Estudis d'Opinió, segons el qual només un 17% dels catalans es declara independentista, que la majoria es considera tant català com espanyol, o que un 72% dels enquestats vol que Catalunya sigui una autonomia o part d'un estat espanyol federal.
En Jordi Romeu, d'IiE, va començar parlant sobre les paraules i el seu significat. Com els espanyols no es diuen a sí mateixos nacionalistes, i usen aquesta paraula amb connotacions negatives contra els catalanistes. O com pel políticament correcte, s'usen termes com sobirania o Dret de Decidir enllocs d'independència o Dret a l'Autodeterminació.
Sobre l'exercici de l'autodeterminació, va dir que ha de ser un procés democràtic i pacífic, per això cal un marc per part dels estats que ho permeti, però tot i els impediments que hi puguin posar, diferents procesos han tirat endavant. Casos d'èxit com a Txecoslovàquia, o de fracàs com el Quebec, que després de dos referèndums perduts segueixen en el seu procés d'alliberament.
Va destacar que això que a cada elecció ens autodeterminen, com diuen els socialistes des de fa 20 anys, és fals. A les eleccions s'escull a un partit, amb un programa amb molts punts, per una institució concreta i no es pot equipar a una pregunta concreta sobre un sol tema tant important com la sobirania d'un poble.
Al torn de preguntes i debat, es va preguntar fins a quin punt es comptava amb la Llei de Consultes Populars doncs aquesta preveu també l'aprovació final de les consultes per part de l'estat espanyol. Jordi Fàbrega, va dir que s'està treballant amb l'Alfons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobiranistes, per mirar les escletxes de la llei per tal que el referèndum compti amb l'aprovació del Parlament de Catalunya, visibilitzar-ho i si aleshores Espanya ho nega és una prova de la seva mancança democràtica.
Es volen esgotar tots els procesos legals, per donar visibilitat i legitimitat al procés de cara a la societat, però si és necessari es pot tirar endavant un procés de desobediència civil impulsant-ho des d'institucions reconegudes com els ajuntaments, entenent que l'estat espanyol no és democràtic i aprofitar així per internacionalitzar el conflicte.
Per això cal compromís tant de tots els càrrecs com dels ciutadans, i treballar per fer-ho possible.
Sobre l'estructura i objectius de Decidim.cat, Jordi Fàbrega va exposar que Decidim.cat pretén treballar en tot el marc dels Països Catalans, i es tenen contactes amb el PSM i ERC-Illes per aconseguir regidors adherits a les Illes i pel 31 de desembre, Diada de Mallorca, es vol fer la presentació de Decidim.cat a les Illes.
També al País Valencià hi ha algun regidor adherit i s'està treballant per estendre-hi la iniciativa.
Decidim.cat ja compta amb uns estatuts aprovats i està formalitzat com a entitat. Actualment són 1.100 càrrecs de 8.000 a Catalunya, és una bona xifra inicial però cal seguir-la ampliant.
Es treballa amb altres entitats com la Plataforma Pel Dret de Decidir, 10mil a Brussel·les,... per fer accions conjuntes com per exemple una resposta a la retallada del tribunal constitucional.
A algunes comarques ja s'està fent coordinació per part dels regidors d'allà.
Els objectius principals són: Ampliar el nombre de regidors, fer pedagogia del dret de decidir, i estudiar molt bé l'execució de la consulta en temes legals, d'organització, de visibilització, d'internacionalització, etc...
En Xavier Paz, va dir que el Dret a l'Autodeterminació només és aplicable a processos de descolonització. En Xavier Montserrat va replicar que a casos recents com Kosovo es va aplicar sense ser cap colònia.
També responent la seva intervenció anterior, va dir que la gent no respon a les enquestes que la independència sigui la seva preocupació principal, però sí que li preocupen temes que es solucionarien amb la independència com el finançament, infraestructures,... I que cal treballar per visibilitzar aquesta relació.
L'Alexandre Maymó, va puntualitzar sobre la idea que la unió fa la força, que la suma no sempre fa major el resultat, si la gent que es suma no té interessos compartits.
En Jordi Romeu, va explicar que les organitzacions internacionals han intervingut en procesos d'autodeterminació quan aquests s'han fet visibles a nivell internacional i s'han tirat endavant seriosament, com el cas de Montenegro.
Així cal la internacionalització del conflicte perquè això ajudarà a una resolució favorable. Les diferents potències s'hauran de posicionar, i les democràtiques hi hauran d'estar a favor o respectar la decisió del poble català.
Altres valoracions de l'acte:
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada