dimecres, 11 de març de 2009

De la manifestació a Brusel·les



Doncs aquest divendres vam sortir de Molins tres furgonetes amb 22 persones de la vila i dels voltants (durant el viatge ja es va comentar que hauríem pogut ser molts més...), allà a quarts de 8 del vespre. Tard per endarreriments varis, però encara amb temps.
Una parada a la sortida de Girona per recollir un noi de Calonge, i cap amunt.
Hi havia prou conductors per furgoneta de manera que només va caldre parar per sopar a una àrea de servei, i les altres parades eren simplement per canviar de conductor, anar al lavabo i fumar els addictes. Així al cap d'unes 14 horetes, allà tres quarts de 10 arribàvem a l'estació del Nord de Brusel·les.
El viatge, malgrat no poder dormir gaire jo, se'm va fer molt més curt i agradable que altres viatges més curts fets amb autobús: més comoditat, amb la música que volíem, bon ambient...

Un cop arribats a Brusel·les, ens vam resguardar del fred a l'estació i allà ja hi havia catalans esperant però no semblàvem massa. El servei d'ordre de la manifestació ens va dir que anéssim cap a fora per concentrar-nos i anar fent caliu. Abans d'anar al punt d'inici de la manifestació, vam muntar l'equip de so a la nostra furgoneta que seria l'encarregada d'oferir música i megafonia.
Quan ja ho teníem i vam arrancar cap a la manifestació en sí, encara parada, allà ja vam veure que sí que érem força, força gent. Feia goig de veure gent de diferents edats, amb una mitjana d'edat alta, un munt d'estelades (malgrat la majoria fossin penjades a l'esquena i no amb pals, cosa lletja...), pancartes i cartells, i molta il·lusió a l'ambient.

Passades les 11h va començar la manifestació dels 10mil a Brusel·les, amb dues capçaleres: una primera amb el lema 'We want a Catalan State' i l'altre darrere amb el lema 'Volem un estat català'.
No sé si es va arribar als 10mil famosos, crec que la policia belga va xifrar la manifestació en uns 3 o 4 mil manifestants. No en sé de comptar gent, però la manifestació era llarga, tot i que no massa densa, i molt lluida tant per banderes, com cartellets, com papers en anglès que s'entregaven als vianants... Donava gust de debò estar allà, haver fet el viatge per viure aquell moment.
A la manifestació hi havia també donant-nos suport flamencs, venecians vinguts expressament, així com bascos residents a Brusel·les.

Per desgràcia la manifestació es va acabar en un passeig bastant apartat, difícil d'arribar que va fer que la manifestació es parés i molta gent ja es quedés als autocars. Allà segur que érem molta menys gent i tinc la sensació que allà un cop parats es quan es va fer el recompte policial. I l'escenari final era una carpa bastant precària amb un equip de so justet, així que la lectura de manifest en anglès pels no-manifestants, tot i ser una cosa ben pensada no va tenir massa repercussió.
El que també és va dir és que no es volia que aquella iniciativa acabés amb la manifestació i que s'havia iniciat juntament amb Sobirania i Progrés, un projecte anomenat 'Catalunya Estat lliure' per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular per tal que el Parlament de Catalunya aprovi una llei per convocar un referèndum d'autodeterminació.
L'himne de la campanya cantat per en Gerard Sesé i germanes, i una mica de música de punxadiscos va cloure l'acte.
(No va tocar el Belda com s'havia dit abans, ni la Núria Feliu com s'havia dit de camí, malgrat era a la capçalera de la manifestació: adults i vells acovardits, preneu exemple de la diva de Sants i declareu-vos i actueu com a independentistes!)

I per part nostra, una volteta per Brusel·les: veure el petit Manneken Pis, veure la preciosa Plaça Gran (on vam ballar una sardana improvisada on s'hi van afegir tant catalans prenent-s'ho seriosament com alegre gent que passava per allà) i fer una cerveseta. Anar cap a l'alberg de Namur, volteta pel poble sopar i a dormir d'hora que ha estat un dia (dies) dur. L'endemà esmorzar aviat i camí de Molins per arribar-hi a les 11, cansats però contents i sabent que hem fet el que calia.

Ja a casa, he pogut veure que un dels objectius de la campanya: la internacionalització de la reinvindicació independentista, s'havia aconseguit prou, amb notícies no només als mitjans belgues sinó d'arreu del món, i que més d'un no només es va quedar amb allò de la 'regió del nord-est d'espanya', sinó que recollia que la reivindicació es feia sobre el marc territorial complet de la nació, els Països Catalans.

Algunes fotos que vaig poder fer abans no morís la meva càmera.

0 comentaris: