"El cartell posa-te'l al cul"

Ahir abans d'anar a la xerrada del dret de decidir, vaig poder veure que un dels cartells que l'anunciava, així com d'altres, que estaven penjats a les columnes de la cantonada del carrer de baix amb el carrer Molí, havien estat ornamentats amb una prima tira de paper prou curiosa.
Us deixo un parell de fotografies perquè ho veieu vosaltres mateixos. Clic per ampliar.

Xerrada de CiU sobre el Dret de decidir

Ahir vaig a anar a la xerrada que organitzava CiU Molins de Rei sobre el Dret a decidir amb l'Alfons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i la Mònica Sabata, de la Plataforma Pel Dret de Decidir (PDD).

Algunes coses a destacar:

• Un dels articles no recorreguts de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya és el que permet fer consultes populars. Fins ara només poden convocar referèndums l'estat espanyol o els ajuntaments sobre les seves competències. Quan una cosa està garantida en una constitució o estatut s'ha de desenvolupar una llei per poder-ho aplicar, la Constitución es va aprovar el desembre del 78 i el gener del 80 ja hi havia una llei espanyola de referèndums. L'Estatut és vigent des de l'agost del 2006 i encara no hi ha cap llei de consultes populars. Des del CES ho han impulsat però tot i que està en mans del Departament de Governació encara no ha vist la llum, en bona part perquè pel PSOE-C no és cap llei prioritària, i per la desatenció dels partits que sí que són teòricament favorables al dret de decidir.
  

• De cara a la sentència previsiblement desfavorable del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut, la PDD està treballant amb diferents agents socials (entitats, sindicats, partits,...) per preparar una resposta que podria ser una altra manifestació però també una altra resposta més política que pugui tenir més incidència que la que han tingut les altres manifestacions.
  Van comentar d'impulsar una consulta popular si la llei que deia abans ja està vigent (poc probable...) o sinó buscar la complicitat amb Decidim.cat, un manifest d'alcaldes i regidors a favor del dret de decidir, per treballar-ho des de l'àmbit local amb referèndums o una altra forma.

• A casa nostra no hi ha molta tradició de referèndums, ni estatals ni locals. Si un cop s'aprovi la llei de consultes populars, el primer referèndum és sobre l'autodeterminació i el govern espanyol el prohibeix, a molta gent li serà igual, perquè ningú troba a faltar el que no ha tingut mai. Per això molt probablement s'hauran de fer més referèndums abans, tant per despenalitzar l'avortament o aprovar el Pla Urbanístic, per posar dos exemples, cosa que ja per si sola és positiva en tant que aprofundiment de la democràcia directa. I així el dia que el govern espanyol pugui impedir un referèndum sobre l'autodeterminació, la gent entendrà que és un atac a la democràcia.

• I per últim, el que m'interesseva prèviament a la xerrada era el fet que CiU de Molins treballés el dret a decidir, i espero que segueixin així tant a nivell local com d'organització i que siguin uns moviments de fons i no només motivats pel fet d'estar a l'oposició a Catalunya.
  Sempre és bo que es sumi gent a la lluita per l'autodeterminació, és una cosa que ens afecta a tots i per tant tothom hi ha de fer la seva part de feina.

Article relacionat:
Referèndums legals, d'Alfons López Tena (Publicat al diari Avui el 14-12-08)

D'exèrcits

No m'han agradat mai massa els exèrcits, em semblen una despesa immensa i insultant, i una cosa sobrera en una societat que se suposi moderna.

Ara, és bastant evident que avui en dia estem prou lluny de viure sense exèrcits però el que no m'empasso és que, ja que cada cop a més gent ens creen repulsió els exèrcits, ens els vulguin vendre com a grans altruistes a més dels ja típics herois o gent que deixa la pell per tu i la pàtria.
Per exemple, ahir parlaven al TN de TV3 sobre la investidura de l'Obama (pesats que són...) i deien que ahir s'havia dedicat a fer ajudes a la comunitat que es veu que es costum de fer allà aquell dia (aniversari de la mort d'en Luther King). Doncs apart d'ensenyar que feia ell aprofitaven per ensenyar una altra gent que recollia en cadena llibretes, bolis, pasta de dents... i qui eren els desafavorits que ho rebrien? Els soldats estatunidencs destacats a l'exterior! Deu ser que als EUA no hi ha ningú més necessitat que uns paios amb feina a sou de l'estat.

Mentrestant, a casa nostra ja fa dies que podem veure per TV3 uns simpàtics anuncis del Ministerio de Defensa d'Espanya sobre com de bona gent són els soldats espanyols enviats en allò que en diuen missions de pau i quanta ajuda han repartit. Sant tornem-hi, aquesta gent són treballadors a sou de l'estat, entrenats per matar (i per tant amb dret a morir), que es desplacen amb uns mitjans molt més cars que si ho fessin organitzacions de civils. No recordo la proporció exacta però en una xerrada l'Arcadi Oliveras deia que amb el que costa muntar un camp de refugiats per l'exèrcit se'n poden muntar més a mans d'altres organitzacions.

I si algun d'aquests militars mor serà enterrat com un heroi amb funeral d'estat pels seus serveis a la pàtria. Algú recorda algun funeral d'estat per fer la desena d'obrers morts en les obres per fer arribar l'AVE a Barcelona?

O la presència, any rere any, de militars al Saló de la Infància de Barcelona...

I un últim detall, aquests anuncis de l'Ejército a TV3 són curiosament fets o subtitulats en català, per fer-nos-ho més proper, perquè no ens puguem queixar; mentre que la majoria dels altres anuncis del Gobierno de España, especialment a les cartelleres, són en castellà, sense manies.

Orada al forn

Ingredients:
- 1 orada per persona
- patates
- ceba
- brou
- vi blanc
- llimona
- oli
- sal

• Engeguem el forn perquè s'escalfi.
• Primer pelem les patates i les tallem a rodanxes de mig centímetre. Les posem a la fregidora a una temperatura mitja durant uns 5 minuts, que no s'arribin a enrossir. Les retirem.
• Tallem la ceba a la juliana, la fregim en una paella i quan enrosseixi una mica la retirem.
• Agafem una safata pel forn, hi posem una capa de rodanxes de patata i a sobre la ceba.
• Ho cobrim bé fins a la ceba amb brou i una mica de vi blanc.
• Hi posem a sobre les orades ben netes i salades. Hi fem dos talls al costat i hi posem a cada tall mitja rodanxa de llimona.
• La resta de la llimona l'exprimim a sobre.
• Ho posem al forn a 180 graus, durant uns 25 minuts. A mig coure, ho traiem, donem la volta a les orades i hi posem per sobre una mica del propi suc. Si cal, refegim una mica més de brou.

El temps de coure pot variar una mica depenent del forn, comprovar-ho mirant que les orades s'estiguin quedant seques o les patates enganxades!

(Avui no tinc foto, quan en tornem a fer a veure si hi penso i n'hi faig!)

70 anys de l'entrada dels feixistes

Enguany fa 70 anys de l'entrada de les tropes feixistes a la nostra vila. Va ser el 25 de gener de 1939 quan les tropes del colpista Franco entraven a Molins de Rei, un dia després, el 26 de gener, van entrar a Barcelona per la Diagonal.

Per commemorar aquesta data, l'Esquerra Independentista sota la campanya 300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència, ha organitzat una jornada política per recordar aquells qui lluitaren contra el feixisme, als qui patiren la dictadura i per seguir denunciant que els principis nacionalistes espanyols de la dictadura segueixen presents en la 'transició democràtica' espanyola i la seva constitució que consagra la unitat territorial espanyola garantida per l'exèrcit o la monarquia borbònica triada pel propi dictador.

Així doncs el dissabte 24 ens trobarem pels carrers de Barcelona per mantenir viva la memòria històrica, homenatjar als qui lluitaren per la llibertat i seguir, encara avui, reclamant nosaltres la llibertat.

Us deixo el programa d'actes. També vaig llegir a l'Accent que hi haurà en Carles Rebassa llegint els seus poemes.

Dissabte 24 de gener:
Al Passeig del Born de Barcelona (el Barcelonès).

• 16h. Trobada de colles de cultura popular
• Homenatge als lluitadors antifeixistes
• 18h Manifestació Nacional
• Acte polític i concert.

Tremosa posa Molins com a exemple de govern

Ahir l'economista Ramon Tremosa va ser nomenat candidat per CiU a les eleccions europees d'aquest juny, un cop descartat l'unionista i actual eurodiputat Ignasi Guardans, i descartat també en López Tena per ser massa independentista per l'unionista d'en Duran.

Avui li han preguntat sobre una possible aliança europea amb ERC, que aquests havien proposat i CiU ja havia rebutjat, i en Tremosa ha dit que no, que l'aliança que cal és al Parlament català. I com a exemple ha posat el govern de Molins de Rei: ICV-ERC-CiU.
La veritat és que no és el primer cop que ho diu, si com a polític, doncs abans participava a la tertúlia del Món a RAC1 i ja havia elogiat aquest model de govern de forces d'obediència catalana, afegint que a la oposició hi havia la CUP i així no era el PSOE qui s'enduia tots els mèrits de fer d'oposició.

En Tremosa s'ho deu mirar com qui coneix Molins però no hi viu, i a la política municipal cada lloc és un cas i no extrapolable, però en tot cas estic d'acord amb el seu missatge de fons: el PSC no existeix és simplement el PSOE a Catalunya i com a tal se l'ha de mantenir fora del poder a tot arreu on sigui possible.

Jo no sóc cap entusiasta del tripartit molinenc, el critico (constructivament) quan crec que convé, i me n'alegro de la presència de la CUP al consistori i d'algunes de les coses que hi fan; ara quan algú es queixa, amb raó sovint, que el govern actual i ICV en concret porten massa temps manant els hi dic que no els falta raó, i que se'ls critiqui i apreti tant com calgui, però que mentre l'alternativa siguin els sociates s'ha d'anar amb extrema cura de no pintar-los com els bons, al contrari combatre'ls tant com es pugui. I més ara q manen a Madrid, Catalunya i la Diputació, només ens faltaria estendre la oligarquia espanyolitzadora i mediocre també al poble. Qui vulgui patir-ho, desgraciadament ja hi ha molts pobles a l'area metropolitana de Barcelona on es pot comprovar.

Un perpinyanès està fent un discurs en català de 124 hores

En Lluís Colet un excèntric però gran patriota, deu estar ara mateix en el seu segon dia xerrant sense parar per aconseguir fer un discurs, en català clar, durant 124 hores seguides que li permeti assolir de nou el rècord Guiness que ja havia tingut anteriorment per discursos de 24h i 48h sobre el Barça o en Dalí respectivament, i que ara té un indi que va parlar durant 120 hores.

Farà 3 o 4 anys, al final del Correllengua a Perpinyà vam estar xerrant amb en Lluís Colet, que és el vigilant del Castellet, i ens va explicar que tenia en ment aquesta iniciativa. Ens va semblar una cosa curiosa i realment excèntrica, tot i que a mi em va semblar també interessant. Però no en vam saber res més i jo com a mínim ho vaig oblidar fins que feliçment ho he pogut recordar ara que ho està tirant endavant.

Em segueix semblant bé, malgrat això dels Guiness (els rècords, no la cervesa) em sembla una competició prou absurda, en aquest cas és una iniciativa personal feta amb la intenció de donar glòria a la llengua catalana, que ha aconseguit aparèixer als mitjans si més no de la Catalunya Sud i que amb un discurs amb el títol "Els catalans en discursos i poesies" parlarà de la nostra història, llengua i cultura en una Catalunya Nord que poc a poc revifa dins un estat francès centralista i capficat en contra de les lenguas regionales, que diuen per aquí.

Això ho està fent des de l'estació de tren de Perpinyà, lloc que el més excèntric encara Dalí va definir com el centre del món. I si tot va bé, aquest dissabte a les 14h donarà per conclosa la seva feta. Que tingui la sort que es mereix!

I finalment us deixo amb la cançó que el grup Glissando* li van dedicar en el seu disc Surplus, molt recomanable per cert.