Ai Ai Ai - Lo més gran del món

Ai Ai Ai ha estat un dels grans grups de la rumba catalana que va plegar allà l'any 1998 després del seu últim disc Esperit de Vi.
Però 10 anys després van tornar a ajuntar-se dos dels tres membres del grup: en Pep Lladó (teclats, veus i programacions) i el Rafalito Salazar (ventilador i veus) , i juntament amb en David Torras (ventilador i veus) i Jordi Gas (veus) han tornat a fer caminar el grup.
L'any passat van treure un disc recopilatori anomenat Les millors cançons del mil·leni i van girar pel país fent concerts de la seva rumba que ja era prou fusionada abans afegint-hi ara programacions de música electrònica que arrodoneixen i molt el so conjunt de la formació de 4 músics (i dos al ventilador!).

Ara han tret aquest disc Lo més gran del món amb 12 cançons noves i dos remixos, que sona molt fresc i animat i compta amb col·laboracions variades: des de Massilia Sound System a L'Empordanet, un remix del DJ Merey, passant per gent de la rumba com en Joan Garriga de La Troba Kung-Fú, Gertrudis, o gitanos catalans del gremi com en Paco Pubill, Johny Salazar,...

Així que aquest estil de rumba + programacions electròniques, que ells anomenen Maquinolandera, dona bons resultats. "Portem glòria!", diuen. I tenen raó.

A la seva pàgina web www.aiaiai.cat podeu sentir tot el seu disc on-line.

Millora el paisatge català

Doncs sí, aquesta matinada uns desconeguts, que tenen una ronda pagada, han alliberat els ancoratges que permetien al toro de ferro desafiar a la llei de la gravetat.
Ara el símbol de l'espanyolisme tronat a casa nostra que embrutava el paisatge dels voltants del Bruc, jeu rebregat a terra. Els esforços que un cretí de Masquefa de nom Guillermo Acosta i els seus acòlits van fer per tornar a alçar el banyut i tots els reforços a l'estructura, han estat en va.

Així doncs torna a caure l'últim brau d'Osborne a Catalunya. Esperem que els que encara resten a altres indrets dels Països Catalans, facin la mateixa fi.

La revolució

Aquest dissabte vam anar a La Villarroel a veure l'obre de teatre La revolució.

És una obra escrita i dirigida per en Jordi Casanovas, que és el director de FlyHard produccions, una companyia de teatre contemporani formada per gent jove, que fan un teatre contextualitzat en el món actual i molt proper pels joves: entorn tecnològic, llenguatge, referents...
En vaig sentir ja a parlar amb la trilogia Hardcore Videogames formada per les obres Wolfenstein, Tetris i City/SimCity, que van fer els dos primers al Versus Teatre, i el tercer al Club Capitol. I més recentment amb La Ruïna, també a La Villaroel. Però no vaig arribar a veure'n cap.
Així que aprofitant una oferta del TR3SC vam anar a veure La Revolució.

Ens va encantar. Molt. L'obra és sobre dues noies que han creat un videojoc innovador: amb un comandament connectat al cervell, el videojoc és capaç de captar els pensaments del jugador i crear partides individualitzades segons les emocions de cada jugador. Després de 3 anys treballant-hi, ara una gran empresa s'hi ha interessat per produir-lo i vendre'l, però comencen els problemes quan l'empresa vol introduir canvis en el joc: violència, sexe,... que canviarien la idea del joc però l'obririen a un major públic.
I sobre aquesta idea es tracten temes com l'amistat i l'amor, els ideals o els diners, les pors,...

Tota l'obra es desenvolupa sobre el mateix escenari (l'oficina de les noies), però amb un entrar i sortir de personatges i canvis de vestuari que permeten que en un mateix espai s'hi puguin reproduir diferents situacions.

Els actors ho fan molt bé, i la seva actuació junt amb el guió, m'ha recordat a moment de la sèrie d'en Joel Joan, Porca Misèria, que sovint tenia diàlegs que eren un pèl massa estripats, extremats pel que tu faries, però que tot i així encaixaven molt bé en la situació. Tenint escenes i diàlegs que pretenen ser 'reals', però que queden un pas endavant però sense arribar-hi de l'exageració. I això m'agrada molt i ho fan molt bé.

Si aneu a la web de l'obra al teatre, jugant a un simple joc de plataformes podeu aconseguir entrades per només 10€. Una bona empenta per anar a veure aquesta boníssim obra que acaba l'1 de març!

Licor de maduixa

Més maduixes, ara licor.

L'any passat vaig provar de fer licor de maduixa, que em va sortir i molt bo, i els hi vaig dir com fer-ne als pares de la Marta i també els va sortir prou bo, així que enguany torno a fer-ne.

M'ha calgut això:
- 1 pot de vidre que tanqui hermètic, de 2l de capacitat.
- 1,25 l d'orujo blanc.
- 1 kg de maduixots
- 1 llimona
- 1 taronja

• Rentem bé el pot i l'assequem.
• Netegem molt bé la taronja i la llimona, raspallant-la si cal. Porten molta merda a la pell que és just el que necessitem.
• Netegem amb aigua les maduixes amb les fulles. Les posem a eixugar-se.
• Triem les maduixes: cal treure les que estiguin tocades per evitar que es podreixin dins, de les bones tallar-ne la part de les fulles, inclosa la part més blanca que no donarà cap gust.
• Ratllem la pell de la taronja i de la llimona, anant amb compte de no ratllar la part blanca doncs és amarga!
• Ho posem tot junt al pot: maduixes, orujo, pells.
• Es tapa, i es deixa macerar un mes com a mínim.
  

En això estic. Ara esperar, i després caldrà filtrar, liquar les maduixes, fer un almívar, embotellar-ho i esperar una setmaneta. Ja us ho tornaré a explicar d'aquí un mes!

(L'any passat enlloc de pell de llimona hi vaig posar unes fulles de menta, enguany no tenia menta i sí llimona, i així l'he fet)

Els joves i les vídues, de Carles Rebassa

Havia llegit alguna cosa d'aquest bon home per internet i l'havia vist que solia participar com a poeta en diferents actes de col·lectius independentistes o de moviments socials, i un bon dia mirant per comprar llibres vaig veure aquest llibre seu "Els joves i les vídues" (Edicions 62) i el vaig comprar.
En Carles Rebassa, mallorquí vivint a Barcelona, és un poeta jove admirador d'altres poetes com en Brossa, Blai Bonet o Miquel Bauçà, i fa una poesia generalment directa, amb llenguatge groller si cal, però també rica en recursos quan cal. I és interessant perquè explica històries, però molt arrelat a on és ell, donant així moltes referències culturals, territorials o socials que et fan sentir més propera la seva poesia.
Aquest llibre va guanyar el XLIV Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia l'any 2006. L'entrega va tenir certa polèmica doncs als espanyolistes de la ciutat no els va fer gaire gràcia que en Rebassa digués que estava orgullós de rebre un premi nacional català, que duia el nom d'un poeta català en una ciutat catalana com Gandia. Bé per ell.

Us deixo un poema breu del seu llibre, tot i que en té d'altres de ben llargs, de 4 o 5 pàgines:

Vídua i jove

- Avui he d'anar a noces
i hi vaig just pel compromís.
- És mentida, tros de borda,
tu hi vas perquè hi trobaràs
beure bo i menjar gratis.

Espanya contra les ONG catalanes

L'estat espanyol, actualment governat pel PSOE, és una màquina insaciable de llimar la nació catalana.
Ara tornen amb la intenció de modificar la distribució dels ajuts estatals corresponents al 0,7% de l'IRPF que es destinen a fins socials (de la casella que es pot marcar a la declaració de renda, al costat de la dedicada a l'església catòlica). Ho van intentar fa 3 anys i ara hi tornen, volen que els diners recaptats així només es puguin destinar a entitats que actuïn a nivell estatal, excloent-ne així les que només actuen a alguna o algunes comunidades autónomas.

No sé si han donat algun argument sobre això a part del fet que són una colla de fills de puta jacobins, però la conseqüència immediata si aquesta amenaça es compleix és que per exemple a Catalunya es deixaran de rebre 30 milions d'euros per fins socials, i es passarien a donar a entitats d'àmbit estatal, o sigui que legitimin el marc nacional espanyol.
No és el que el sistema de subvencions m'apassioni, però mentre sigui el vigent, està clar que aquest gest de l'estat espanyol serveix per afeblir les ONG de Catalunya, i enfortir i acostar-se aquelles entitats que sí actuen a tot l'estat.

I és altament pervers quan es miren les dades sobre aquesta casella i la seva distribució ja a l'actualitat:

• El 2008, el 57% dels catalans que van fer la declaració van marcar la casella de fins socials. La mitjana estatal és del 45%.
  
• Els contribuents catalans aporten el 28% del total del pressupost d'ajudes.
• Les ONG de Catalunya només van rebre el 17% del pressupost d'ajudes.

En fi, es compleixi o no l'amenaça, Espanya és això: amenaces continues contra la nostra pàtria. I 'pàtria' no vol dir només la llengua o deixar-nos dir-li 'himne nacional' als Segadors, sinó que el dèficit fiscal de l'any passat sigui de més de 16 mil milions d'euros o que escupin sobre les nostres ONG.

L'única gràcia macabra d'això es veure si en diran alguna cosa d'això algunes ONG que no han tingut massa manies per anar de la maneta del PSOE quan ha convingut. Tot i que probablement facin el mateix que sindicats com CCOO o UGT que contra el PP qualsevol cosa valia una manifestació o una vaga, però sortir al carrer pel dret de decidir o contra les mesures del govern sobre la crisi, mai, no fos cas que perjudiqués a l'amo PSOE.

Recordem: Si guanya Zapatero, guanya Catalunya. Cretins!

Crema de maduixes

Ara que ja comença el temps de maduixes, vam fer aquest postre fàcil però molt bo.

Ingredients:
- Maduixes
- Iogurt natural ensucrat.
- Sucre.
- Taronges (opcional)
- Nata (opcional)

Per preparar abans:
- Rentar les maduixes, treure'ls-hi les fulles i tallar-les.
- Posar-ne la majoria a congelar.
- Posar-ne algunes a 'macerar': o bé amb suc de taronja i una mica de sucre, o bé amb sucre i un petit raig de vinagre. Guardar-ho a la nevera.
- Uns 15 minuts abans de les postres posem el iogurt també a la nevera perquè estigui ben fred.

La crema en sí es fa al mateix moment:
- Batre amb la batedora les maduixes congelades amb el iogurt fins que quedi tot líquid.
- Posar la crema al got o copa.
- Posar-hi per sobre les maduixes macerades (sense el suc).
- Afegir la nata, si es vol.

Potser ara que encara fa massa fred, podeu no posar el iogurt al congelador. Això ja va a gustos!