Fira: Racó Català 09

Un altre any torna la Fira de la Candelera, i ja en van 158, i un altre any torna el Racó Català i ja en van 7.

Fa 7 anys des de la CAL Molins de Rei vam buscar un espai desaprofitat durant la Fira per tirar-hi endavant un projecte d'oci nocturn que tampoc existia durant la Fira, que oferís un espai recollit i acollidor, per dur-hi música en directe i de grups del país, i també oferir un missatge polític entre els concerts que arrodoneixi l'acte.

I ja amb diferents edicions a l'esquena, una bona valoració per part nostra, un èxit notable d'assistència, i malgrat alguns entrebancs amb els veïns i la comprensió de l'Ajuntament que tot i no ser encara l'adequada ha anat millorant, enguany hi tornem i aquest és el programa:


Racó Català 2009
Dissabte 31 de gener

- 21:30h - Plaça de la Llibertat (Fira de Vins)
Cercavila amb la xaranga molinenca Band the Marxa fins al Racó dels Gegants Vells.

- 22:30h - Racó dels Gegants Vells
Concert amb Banda Barretina presentant el seu nou disc 'Massa sang'.

...i després música amb el PD Trons.

Ens hi veiem i bona Fira!

P.S.: Al local d'ERC Molins de Rei hi ha instal·lada l'exposició 100 anys d'estelada 1908-2008, i durant la Fira estarà obert dissabte i diumenge d’11h a 14h, i de 17h a 21h, segur que serà molt interessant de veure.

Costella de porc amb samfaina

Ingredients:

- Costelles de porc (tallades per la meitat si són llargues, demaneu-ho a la carnisseria)
- Ceba
- Albergínia
- Pebrot verd
- Pebrot vermell
- Llorer
- Farina
- Conyac

• Tallem la ceba, albergínia i pebrots a daus petits i ho posem en una cassola amb oli i el llorer, ho salem i ho deixem coure uns 15-20 minuts a foc lent, tapat i remenant de tant en tant.
• Mentrestant enfarinem lleugerament les costelles i les daurem en una paella amb oli a foc fort. Retirem i reservem.
• Quan hagi passat el temps de les verdures, hi afegim un raig de conyac i ho deixem un parell de minuts destapat.
• Afegim les costelles, remenem i tapem. Ho deixem coure a foc lent uns 10 minuts, remenant de tant en tant.

Si us agraden les herbes hi podeu afegir orenga, romaní,... als últims minuts de cocció.

Bloc: Escriptors catalans marxant a l'exili

Ahir feia 70 anys que les tropes franquistes entraven a Molins de Rei i avui 26 de gener ocupaven Barcelona.
La Institució de les Lletres Catalanes (ILC), era una entitat creada per la Generalitat de Catalunya el 1937 per aplegar durant el temps de la guerra civil espanyola els escriptors catalans fidels a la República espanyola i a la Generalitat de Catalunya. Es van dedicar a difondre la cultura amb premis, emissions de ràdio, la Revista de Catalunya o el servei de biblioteca al front: el 'bibliobús'.

Amb l'arribada dels franquistes a Barcelona, van emprendre el camí de l'exili i per commemorar els 70 anys, una de les accions que ha iniciat l'actual ILC és un bloc on es pot anar llegint des del 22 de gener la trajectòria dels fets 70 anys enrere, amb testimonis dels escriptors de l'època, i podem anar veient com anaven caient les poblacions a mans dels feixistes.

Un bloc interessant de seguir: La Ruta de l'Exili. Dia a dia 70 anys després

"El cartell posa-te'l al cul"

Ahir abans d'anar a la xerrada del dret de decidir, vaig poder veure que un dels cartells que l'anunciava, així com d'altres, que estaven penjats a les columnes de la cantonada del carrer de baix amb el carrer Molí, havien estat ornamentats amb una prima tira de paper prou curiosa.
Us deixo un parell de fotografies perquè ho veieu vosaltres mateixos. Clic per ampliar.

Xerrada de CiU sobre el Dret de decidir

Ahir vaig a anar a la xerrada que organitzava CiU Molins de Rei sobre el Dret a decidir amb l'Alfons López Tena, del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i la Mònica Sabata, de la Plataforma Pel Dret de Decidir (PDD).

Algunes coses a destacar:

• Un dels articles no recorreguts de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya és el que permet fer consultes populars. Fins ara només poden convocar referèndums l'estat espanyol o els ajuntaments sobre les seves competències. Quan una cosa està garantida en una constitució o estatut s'ha de desenvolupar una llei per poder-ho aplicar, la Constitución es va aprovar el desembre del 78 i el gener del 80 ja hi havia una llei espanyola de referèndums. L'Estatut és vigent des de l'agost del 2006 i encara no hi ha cap llei de consultes populars. Des del CES ho han impulsat però tot i que està en mans del Departament de Governació encara no ha vist la llum, en bona part perquè pel PSOE-C no és cap llei prioritària, i per la desatenció dels partits que sí que són teòricament favorables al dret de decidir.
  

• De cara a la sentència previsiblement desfavorable del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut, la PDD està treballant amb diferents agents socials (entitats, sindicats, partits,...) per preparar una resposta que podria ser una altra manifestació però també una altra resposta més política que pugui tenir més incidència que la que han tingut les altres manifestacions.
  Van comentar d'impulsar una consulta popular si la llei que deia abans ja està vigent (poc probable...) o sinó buscar la complicitat amb Decidim.cat, un manifest d'alcaldes i regidors a favor del dret de decidir, per treballar-ho des de l'àmbit local amb referèndums o una altra forma.

• A casa nostra no hi ha molta tradició de referèndums, ni estatals ni locals. Si un cop s'aprovi la llei de consultes populars, el primer referèndum és sobre l'autodeterminació i el govern espanyol el prohibeix, a molta gent li serà igual, perquè ningú troba a faltar el que no ha tingut mai. Per això molt probablement s'hauran de fer més referèndums abans, tant per despenalitzar l'avortament o aprovar el Pla Urbanístic, per posar dos exemples, cosa que ja per si sola és positiva en tant que aprofundiment de la democràcia directa. I així el dia que el govern espanyol pugui impedir un referèndum sobre l'autodeterminació, la gent entendrà que és un atac a la democràcia.

• I per últim, el que m'interesseva prèviament a la xerrada era el fet que CiU de Molins treballés el dret a decidir, i espero que segueixin així tant a nivell local com d'organització i que siguin uns moviments de fons i no només motivats pel fet d'estar a l'oposició a Catalunya.
  Sempre és bo que es sumi gent a la lluita per l'autodeterminació, és una cosa que ens afecta a tots i per tant tothom hi ha de fer la seva part de feina.

Article relacionat:
Referèndums legals, d'Alfons López Tena (Publicat al diari Avui el 14-12-08)

D'exèrcits

No m'han agradat mai massa els exèrcits, em semblen una despesa immensa i insultant, i una cosa sobrera en una societat que se suposi moderna.

Ara, és bastant evident que avui en dia estem prou lluny de viure sense exèrcits però el que no m'empasso és que, ja que cada cop a més gent ens creen repulsió els exèrcits, ens els vulguin vendre com a grans altruistes a més dels ja típics herois o gent que deixa la pell per tu i la pàtria.
Per exemple, ahir parlaven al TN de TV3 sobre la investidura de l'Obama (pesats que són...) i deien que ahir s'havia dedicat a fer ajudes a la comunitat que es veu que es costum de fer allà aquell dia (aniversari de la mort d'en Luther King). Doncs apart d'ensenyar que feia ell aprofitaven per ensenyar una altra gent que recollia en cadena llibretes, bolis, pasta de dents... i qui eren els desafavorits que ho rebrien? Els soldats estatunidencs destacats a l'exterior! Deu ser que als EUA no hi ha ningú més necessitat que uns paios amb feina a sou de l'estat.

Mentrestant, a casa nostra ja fa dies que podem veure per TV3 uns simpàtics anuncis del Ministerio de Defensa d'Espanya sobre com de bona gent són els soldats espanyols enviats en allò que en diuen missions de pau i quanta ajuda han repartit. Sant tornem-hi, aquesta gent són treballadors a sou de l'estat, entrenats per matar (i per tant amb dret a morir), que es desplacen amb uns mitjans molt més cars que si ho fessin organitzacions de civils. No recordo la proporció exacta però en una xerrada l'Arcadi Oliveras deia que amb el que costa muntar un camp de refugiats per l'exèrcit se'n poden muntar més a mans d'altres organitzacions.

I si algun d'aquests militars mor serà enterrat com un heroi amb funeral d'estat pels seus serveis a la pàtria. Algú recorda algun funeral d'estat per fer la desena d'obrers morts en les obres per fer arribar l'AVE a Barcelona?

O la presència, any rere any, de militars al Saló de la Infància de Barcelona...

I un últim detall, aquests anuncis de l'Ejército a TV3 són curiosament fets o subtitulats en català, per fer-nos-ho més proper, perquè no ens puguem queixar; mentre que la majoria dels altres anuncis del Gobierno de España, especialment a les cartelleres, són en castellà, sense manies.

Orada al forn

Ingredients:
- 1 orada per persona
- patates
- ceba
- brou
- vi blanc
- llimona
- oli
- sal

• Engeguem el forn perquè s'escalfi.
• Primer pelem les patates i les tallem a rodanxes de mig centímetre. Les posem a la fregidora a una temperatura mitja durant uns 5 minuts, que no s'arribin a enrossir. Les retirem.
• Tallem la ceba a la juliana, la fregim en una paella i quan enrosseixi una mica la retirem.
• Agafem una safata pel forn, hi posem una capa de rodanxes de patata i a sobre la ceba.
• Ho cobrim bé fins a la ceba amb brou i una mica de vi blanc.
• Hi posem a sobre les orades ben netes i salades. Hi fem dos talls al costat i hi posem a cada tall mitja rodanxa de llimona.
• La resta de la llimona l'exprimim a sobre.
• Ho posem al forn a 180 graus, durant uns 25 minuts. A mig coure, ho traiem, donem la volta a les orades i hi posem per sobre una mica del propi suc. Si cal, refegim una mica més de brou.

El temps de coure pot variar una mica depenent del forn, comprovar-ho mirant que les orades s'estiguin quedant seques o les patates enganxades!

(Avui no tinc foto, quan en tornem a fer a veure si hi penso i n'hi faig!)