dissabte, 2 de maig de 2009

Cataluña-Espanya: gran documental

Ahir vam anar a veure al cinema el documental 'Cataluña-Espanya' d'Isona Passola.

Vam anar al Cinema Comedia de Barcelona, en una sala de 226 localitats gairebé plena amb gent de totes les edats i majoritàriament catalanoparlant.

Ja abans de veure-la trobava interessant una pel·lícula així, com a independentista i demòcrata, tot allò que convidi al debat i a la reflexió s'ha de veure com a bo, i més si entenem que la situació actual és insatisfactòria i que el debat sobre aquesta, carregats de raons com estem, només pot fer-nos avançar.

El documental és boníssim, àgil, fresc i molt entenedor. I gairebé tot basat en raons i no tant en sentiments. Inspirat en 'La pelota vasca', però en la meva opinió millor i més productiu per la realitat catalana, combina entrevistes a gent parlant sobre la seva visió de la relació Catalunya - Espanya, internvencions ja enregistrades en programes de televisió, notícies emeses, estadístiques i dades desmentint o confirmant el que diuen intervencions anteriors,...

Hi surt gent ben variada, com ha de ser, però a excepció d'en Boadella, tots parlen prou raonadament tant des del punt de vista polític com econòmic, siguin espanyols partidaris d'un reconeixement nacional de Catalunya com catalans a favor de la dissolució dins d'Espanya. I evidentment excel·leixen en raonaments els catalans que defensen un major autogovern per Catalunya, i sobretot els qui parlen clar que aquest autogovern només es pot plasmar en un estat propi i no dins l'estat espanyol, i és interessant que ho digui el filòsof Rubert de Ventós, amic d'en Pasqual Maragall, que als seus 70 anys ja no veu cap possibilitat dins de l'estat, i declarant-se 'espanyolista' en tant que admirador d'Espanya i de la seva cultura més que d'altres països, diu que per poder abraçar-se amb Espanya com a iguals primer ens cal separar-nos i tenir un estat com tenen ells.

Com diu la directora, és una pel·lícula que dispara al cervell i no al cor. A dia d'ahir, en només una setmana i 12 còpies distribuïdes, l'havien vista 10.000 persones. Esperem que segueixi així, que com a mínim tots els catalans que han vist 'La pelota vasca' la vegin, i més i tot, doncs és un documental molt interessant, també i sobretot pels no-convençuts.

3 comentaris:

Igter ha dit...

Quan la van anunciar per Sant Jordi em va fer molta ràbia pensar que no la podria veure... grrr!

Serà qüestió d'organitzar alguna projecció al Casal de Catalunya o a l'Auditori de les Madres i donar-la a conèixer una mica per aquí....

Que vagi bé!

Guillem ha dit...

Ignasi, segons diu la notícia de l'Avui el documental es projectarà també a Madrid aviat, per tant suposo que el subtitularan (ara només es subtitulaven els qui no parlaven ni català ni castellà), així que us anirà millor per passar-lo allà.

Salut!

Igter ha dit...

Doncs que bé!

Em sembla que ja tinc activitat pel Correllengua 2009 a Buenos Aires! hehe

Una abraçada!