Pàgines

dimecres, 31 de desembre del 2008

Del discurs d'en Montilla

Ahir l'exMinistro de Industria de España pel PSOE, en José Montilla ens va oferir per TV3 el Missatge del President de la Generalitat. No vull entrar-hi molt perquè a part de coses bones com referir-se sovint a Catalunya com a nació, cosa que per altra banda té bastant assumida la majoria de l'audiència de TV3, o de coses dolentes com dir que l'acord de finançament autonòmic espanyol presentat ahir és una millora (!) però no suficient, per d'aquí uns dies dir: "hem aconseguit tants euros de més! Mireu que bons que som defensant Catalunya i collant el nostre propi PSOE!" per donar per bo el mateix acord que incompleix el ja limitat Estatut de la Moncloa...

Només comentar-ne dues coses:
  • De "metges i infermeres": El discurs es feia des d'una caserna de bombers, o això s'intuïa pel fons amb el logo dels Bombers de la Generalitat. Va començar donant les gràcies a tots els treballadors que duran aquests i altres dies de festa treballen perquè la resta podem gaudir amb normalitat del nostre descans. Va mencionar treballadors del transport públic, dels serveis, policies,... i "metges i infermeres".
    Jo sóc molt contrari a una certa moda que han agafat alguns col·lectius en pro del feminisme de usar per el plural genèric el femení saltant-se les normes de la llengua emparant-se en dos motius: sobreentendre que tot són persones (les (persones) estudiants) o directament per "remoure consciències" del masclisme inherent en el llenguatge.
    Algunes llengües no tenen gènere, altres en tenen tres per masculí femení i neutre, i a la catalana el neutre i el masculí coincideixen. Així dir en un discurs com el del President ahir "els treballadors del transport públic" s'hi entén que hi ha tant homes com dones, ara en el moment que diu "metges i infermeres", que ho va dir junt tot englobant-ho en el sector sanitari, s'entén que es referia als metges homes i infermeres dones. Si hagués volgut referir-se a metges i infermers dels dos sexes ho hauria d'haver dit com fins aleshores amb el plural neutre, el masculí: metges i infermers. Aquí sí que el va trair no el masclisme de la llengua, sinó el masclisme que encara arroseguem a la societat.

  • I si he parlat de com va començar, acabo parlant de com va tancar el discurs. Ho va fer parafrasejant la célebre frase del President Macià, del qual per cert se celebra enguany l'Any Macià en el 75è aniversari de la seva mort, "Una Catalunya políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa" sense citar-lo. En Montilla no va dir exactament la mateixa frase, cert. Hi va treure alguna cosa (el lliure, diria) i hi va afegir d'altres ("territorialment equilibrada"), però em va semblar lleig no citar l'Avi, i si no el vol citar que l'hi busquin una altra manera de dir-ho. Tot i que com va dir l'Antoni Rigol al seu bloc, per citar-lo de la manera tant miserable com ho ha fet altres vegades més val que s'ho estalvii...

dimarts, 30 de desembre del 2008

Poesia: Llegir-la, emmagatzemar-la

Tot i que de sempre he llegit prou, de més jovenet la poesia no em deia gaire cosa. L'altra dia hi pensava i no acabo de recordar si és que la poesia a l'escola i a l'institut la fèiem a l'assignatura de castellà i no de català, o si més no a l'institut el professor que més passió hi posava era sens dubte el de castellà. No sé, però recordo fer exercicis d'escriure poemes o aprendre el 'Con cien cañones por banda...' i en canvi en català no me'n recordo... La meva memòria d'aleshores tampoc es molt de fiar, ves.

Però vaig anar entrant al món de la poesia de mà de la música i de, per sort, tants grups catalans que han musicat poemes, cosa que no podré agrair mai prou i que com a país també s'hauria d'agrair a tots els músics d'estils prou variats que han acostat a altres públics tant poetes consagrats com de novells, de morts i de vius.

I res, vaig començar fullejant antologies que hi havia per casa, llegint poemes solts per internet, i ara ja com amb qualsevol altre mena de literatura, comprant-ne llibres de tant en tant.

Els llibres de poesia els procuro llegir amb calma i concentració per poder copsar bé el que hi diu, a trams i rellegint algun poema i avançant-me llegint algun altre que vagi per davant del punt. Ho faig perquè la meva memòria és prou aleatòria i capritxosa i no sempre recordo prou bé el que he llegit, i com que els poemes acostumen a ser peces breus em costa col·locar-los en un context més ample per poder localitzar allò que vull. Així llegint-los en més d'un context dins el mateix llibre em facilita recordar-los.

I sobretot, com que em moc millor amb els ordinadors, un cop llegit tot el llibre el deixo a la taula de l'ordinador i quan tinc temps m'hi poso, el rellegeixo per sobre i faig una selecció dels poemes que més m'han agradat i els passo a l'ordinador, un fitxer de text per llibre. Després m'és molt més senzill retrobar el poema que vull.

Aviam si ara que vénen uns dies de festa passo a l'ordinador algun dels llibres que ja tinc llegits i us en dic alguna cosa.

dilluns, 29 de desembre del 2008

Obres públiques, rètols en castellà

Estan fent obres a l'Escola Municipal de Música. És un equipament municipal i per tant, les obres les paga l'Ajuntament de Molins de Rei.

Però a la porta posterior, la que dóna al carrer Rafael Casanovas, hi ha un rètol avisant que cal seguir les normes de seguretat pertinents i prohibint el pas a tota persona aliena a l'obra. El rètol només està en castellà.

Si no vaig molt errat l'Ajuntament de Molins de Rei s'ha declarat a favor de la promoció i l'ús de la llengua catalana, i en coherència així actua en la gran majoria dels actes del qual n'és responsable.

Però si les obres les paga l'Ajuntament i l'Ajuntament està a favor de l'ús del català, perquè no vetlla perquè a tota la senyalització d'aquestes obres s'hi usi, com a mínim, el català?
Desgraciadament és un comportament massa comú en moltes administracions, no filar gaire prim a l'hora de controlar que tot allò que externalitzen sigui coherent amb allò que diuen defensar.


P.S.: Per cert, sobre el rètol hi ha enganxat un adhesiu sobre el cas d'en Pedro Álvarez, un noi que fou assassinat fa 16 anys a L'Hospitalet suposadament per un policia. L'adhesiu també està en castellà, cosa també lamentable i més tenint en compte que alguns anys enrere ja s'havien fet, com cal, en català.

dijous, 25 de desembre del 2008

Canviant la llengua, creant escola

Avui fa 613 dies que vam obrir al públic l'Ateneu Mulei on abans hi havia hagut el Casal el Racó, on abans hi havia hagut l'antiga Traska.

Per l'ocasió vam editar uns cartells on es feia saber a tothom qui els llegís que el 22 d'abril del 2007 es produiria la inaguració de l'Ateneu. Podeu veure una imatge amb el cartell al primer missatge del meu bloc.

El cartell duia per flamant títol Inaguració, que si no us hi havíeu fixat l'he posat en cursiva doncs la paraula, per anar bé segons el diccionari, s'escriu inauguració (amb la u que ens faltava entre la a i la g).

Ja fa unes setmanes que l'Espai Alliberat Ka la Banya van donar per acabat el seu projecte després de gairebé 5 anys d'activitat, que havia anat en caiguda per la manca d'efectius (mal important de tantes entitats).
Aquell espai ha passat a mans de l'assemblea molinenca d'Endavant, i avui voltant per la vila he vist els cartells que han fet per anunciar-ne l'obertura, reconvertit ara en el Casal Popular Les Quinze Arcades. El cartell porta per flamant títol Inaguració.

Bé, com a mínim, som a nivell molinenc un referent en quant a l'evolució de la llengua.

I ja posats, el programa d'actes:

Casal Popular Les Quinze Arcades
Plaça de la Creu, 17

Diumenge 28 de desembre
18h:
- Obertura de portes
- Pica Pica
20h:
- Concert amb Cesck (sic) Freixas
- Sopar de Tapes
- Punxadiscos


Però abans, aquest dissabte a la nit: Jam Session a l'Ateneu Mulei!

dimarts, 23 de desembre del 2008

Recordant: Zona Zero!

Actualment a Molins podem gaudir d'una bonica plaça del Mercat amb uns bonics búnquers que seran de gran utilitat quan en temps de guerra vinguin els enemics (si venen pel c/Dr. Barraquer clar...), d'un espai híbrid pipi can-parc infantil, de llambordes que es mouen,... però antigament hi havia hagut una plaça amb els seus arbres grans i arrelats, amb uns bancs no individuals, amb un recinte envoltat de petis murs on molts hi vam passar moltes hores i dies asseguts, xerrant, cruspint pipes...

Farà ja unes cinc Festes Majors, pocs dies abans d'aquesta, quan l'antiga plaça del Mercat ja havia estat completament assolada i era tot runa envoltada per tanques d'obra amb malla verda, una d'aquestes tanques va aparèixer brutalment atacada per una pintada que hi deia 'Zona zero!' i un parell de torres, bessones.

D'aquest atemptat contra la propietat privada (o pública, no sé si la tanca era de l'Ajuntament o de l'empresa) ningú en va reclamar l'autoria, i el ple de l'Ajuntament no va fer cap declaració conjunta condemnant els fets. Fins i tot, si no em falla la memòria l'aleshores alcalde Ivan Arcas, va comentar a Ràdio Molins de Rei, responent a una pregunta dels oients sobre les pintades, que calia distingir entre les pintades a les parets i 'altres' amb una intenció més, diguem-ne, divertida.

En tot cas, des de l'aparició de la pintada es veu que molta gent va anomenar popularment la inexistent plaça del Mercat, com a Zona Zero. Tot i que vaja, alguns ja li deiem així abans.

dimecres, 17 de desembre del 2008

Manel: Tothom en parla, jo també

Hi ha un grup de Barcelona que es diuen Manel. No és molt original ni trencador parlar-ne perquè ja se n'ha parlat força per diaris, ràdios, televisió i han tocat al festival Primavera Club tant a Barcelona com a Madrid (Espanya).

Però per mi han estat un molt grat descobriment i us ho faig arribar per si algú encara no n'ha sentit res. Fan un pop amb molt tocs de folk, tant per la música com per la manera d'explicar les coses. I són especialment interessants les lletres, molt ben treballades i que descriuen històries (o no) que de tant de detalls te les pots ben imaginar, i amb molts elements que et fan dibuixar un somriure.

Han tret el seu primer disc "Els millors professors europeus", molt recomanable, però en tot cas si voleu sentir-ne alguna cançó abans podeu fer-ho al seu myspace. I ara que venen festes us penjo una nadala d'aquesta gent. Si algú la vol en mp3, me la demaneu, que no surt al disc.


dimarts, 16 de desembre del 2008

En contra de la mort

No, no he canviat d'opinió de l'altre dia.

Aquest diumenge a la tarda vam baixar a Barcelona al teatre a veure 'Cancún' (una comèdia prou divertida i ben interpretada), però primer vam passar per plaça Catalunya on vam veure que gent de la Plataforma Prou! recollien firmes per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per l'abolició de les curses de braus a la Catalunya autònoma.

Ja fa un temps que la campanya es va iniciar, el 12 de novembre va ser admesa a tràmit per la mesa del Parlament de Catalunya, van estar recollint fedataris o sigui gent que recollirà firmes 'acreditada' pel Parlament, i a principis de desembre han començat ja la recollida de firmes i tenen 4 mesos (prorrogable a 6 mesos) per recollir-ne un mínim de 50.000. Un cop recollides i validades, es debatrà al Parlament, els partits polítics podran fer-hi esmenes i discutir-ho com qualsevol altra llei. I vaja, que els partits s'hauran de mullar, posicionar-se.

Nosaltres ja vam firmar, així que no us encanteu i si no sou uns sàdics que gaudiu i voleu seguir gaudint amb la tortura i mort de braus, aneu a firmar. A Molins, que jo sàpiga, hi ha un punt de recollida a una botiga de roba que hi ha al carrer Raseta, allà passat el Parc de la Cadena, sota els pisos de la Incresa. Mapa aquí.

Prou Espanyolisme! Prou morts per plaer!

dilluns, 15 de desembre del 2008

La cantada de divendres

Us deixo un parell d'enllaços amb fotos i vídeos de la Cantada d'aquest divendres a l'Ateneu Mulei.

El sopar va ser una mica fluix d'assistència perquè aquest dia hi havia altres actes que coincidien, però durant la nit les tapes van anar tenint sortida.

La cantada en sí va estar molt bé, amb en Ramon i en Brillant que ja van començar dient que aquesta no acabés tant agressiva com la del 6 de setembre, amb un Botran molt inspirat i encertat, els d'Esplugues sempre burxant a la gent i amb els preus, i bona participació del públic i bona sintonia en general.

Ah, i estrena mundial d'una nova tonada de la Quarta Carlinada: Les rondes del vi en glosa, que va servir d'assaig per l'estrena definitiva a una cantada que han de fer a Mallorca. No els hi surt tant rodó com altres tonades, però està bé que innovin i portin noves coses. Aviam si a les pròximes canten perdiuetes, o com van dir, que s'animin amb les jotes.

Bé, els enllaços i si algú té més imatges o vídeos que ho digui i ho penjaré:

diumenge, 14 de desembre del 2008

A favor de la mort

De la mort voluntària, dic. O del suïcidi assistit, eutanàsia, dret a la mort digne, o diga-li com vulguis que això de la terminoliga és una cosa secundària i que despista del tema de fons (cosa que els catalans hauriem de tenir per ben sabuda...).

Aquest dimecres a la nit van emetre a la cadena Sky News del Regne Unit, un documental titulat 'Dret a morir?', on per primer cop es va veure per televisió com un tal Craig Ewert, un estatunidenc que vivia al Regne Unit, es pren, voluntàriament i advertit que li causarà la mort, un combinat de barbitúrics. Això va passar fa dos anys, a una clínica de Suïssa de l'associació Dignitas d'assistència al suïcidi.

En el cas aquest en concret ell patia una malaltia neurològica que l'havia deixat immòbil. L'home ho diu al documental, pot triar entre "morir, o patir i morir", i sobretot que aleshores encara era conscient i podia expressar-se, i si la malaltia avançava i no es podia comunicar, no podria fer saber a ningú el seu patiment i quedaria condemnat a patir i no poder-ho evitar.

El problema és que aquest home, i tanta altra gent, per poder decidir sobre la seva pròpia vida en condicions hagi d'anar a un clínica privada fora del seu país, o si ho fa en el seu (o en el nostre, sota les lleis de l'estat espanyol) fer-ho sense l'assistència d'un metge o requerir l'ajuda d'algú que després pot ser perseguit per la llei.

L'emissió d'aquest documental ja ha aixecat queixes d'associacions moralistes i religioses, que bàsicament ho han desqualificat titllant-ho d'espectacle morbós. Són la mateixa gent que impedeixen que es pugui tirar endavant un marc legal pel suïcidi assistit amb les condicions mèdiques, personals, legals,... necessàries.

No sé si pensen que la gent ens suïcidarem en massa si en tenim la possibilitat, i igualment què coi els importa a ells si els altres es volen suïcidar, divorciar-se o tenyir-se el cabell de verd. I és que estar a favor d'una llei de divorci no vol dir voler divorciar-se, i estar a favor d'una llei sobre el suïcidi assistit no vol dir voler que tots els malalts terminals s'hagin de suïcidar. És simplement voler que la llei estigui al servei de la llibertat de les persones de decidir sobre la seva pròpia vida, i no pas per limitar aquesta llibertat.

Caldria doncs una llei que despenalitzés aquest fet, que permetés la informació, el consell d'un metge, les condicions mèdiques per dur-ho a terme amb garanties i seguretat, i deixar ben clar que és la pròpia persona qui ho de demanar i estan en plenes facultats mentals.

dimecres, 10 de desembre del 2008

Divendres: Cantada a l'Ateneu

Doncs aquest divendres torna a haver-hi cantada de cançó improvisada a l'Ateneu Mulei, amb la Quarta Carlinada i lo Ramon de Cervera.

Uns habituals de les cantades a l'Ateneu, tant la 'banda oficial' de les cantades, com en Ramon un dels cantaires que més vegades ha vingut, amb una glosa fina, facilitat de connectar amb el públic i de fotre-se-les amb el seu amic Brillant, la veu cantant de la Quarta Carlinada.

Com és costum a les 22h sopar de tapes, i a les 23h començarà la cantada.

Ens hi veiem!

dimarts, 9 de desembre del 2008

El Quadern gris: Llibre i bloc

Actualment estic llegint El Quadern Gris, d'en Josep Pla. És un llibre de l'editorial LaButxaca del Grup 62, un segell editorial que està molt bé i si convé ja en parlaré més endavant. En tot cas és un llibrot de gairebé 750 pàgines i que em deuria costar només 14 o 15 euros.

El llibre és una mena de dietari d'un jove Josep Pla de 21 anys, que comença el 8 de març de 1918 i acaba el 15 de novembre de 1919. Hi ha una entrada per gairebé cada dia, i en Pla explica coses que ha fet aquell mateix dia (sortides amb la barca, primera experiència en la caça), temes que parlaven en la tertúlia amb els seus amics o a la tertúlia del seu pare, records (quan estudiava a Girona, el canvi de casa), vivències d'altres persones curiosament ben detallades, o reflexions que combinen tant la visió inconformista d'un jove com la visió conservadora que sempre l'ha acompanyat. Tot acompanyat d'estirabots totalment planians i d'unes descripcions clares, completes i en una prosa plena de recursos ben poètics, com aquest, referint-se a fer un àpat amb un amic a qualsevol cala:
I de vegades, per començar, mengeu un rovelló o un pinetell a la brasa, i és com si us mengéssiu una orella de senyoreta impregnada de pinassa.
Bé, un llibre que us recomano de valent, i que al ser un dietari es pot llegir sense una continuïtat imprescindible, doncs cada entrada no depèn de l'anterior, però si us enganxa i no podeu llegir-ne només una, ja és cosa de l'autor i no pas meva.

Una iniciativa interessant és la que es va engegar en motiu del 90è aniversari de la primera entrada al dietari escrita per Pla, és la creació del bloc d'El Quadern Gris. Aquí, cada dia que en Pla va escriure una entrada al seu quadern gris, es publica una entrada al bloc a la mateixa data però 90 anys després. Així que si voleu fer un tast del llibre podeu fer una ullada al bloc, jo al llibre vaig pel 21 de novembre de 1918.

dilluns, 8 de desembre del 2008

Rapsodes: Hip hop orgànic

Un dels grups que he descobert recentment i 'totalment' ha estat Rapsodes, una gent d'allà al Camp de Túria que fan això que ells li diuen electro hip hop orgànic, que vindria a ser bases elèctriques, bases orgàniques amb alguna que altra tonada de la terra, i sobre això unes lletres fresques i en català, sobre el propi hip hop (que no pot faltar en els músics del gremi), però sobretot de coses de la vida, bones o dolentes, i contrastades si cal, una mica de crítica i una mica de bona vida, i anar fent.

N'havia sentit alguna cosa per internet, i fa tres setmanes que vam anar al Transglosadors 2008, on hi tocaven De Calaix + Marta Rius i Guillem Ballaz presentant el Manual d'Iniciació a la Glosa i els Rapsodes, a més a més de Jornada de Lliga, que no va ser res de l'altre món, però bé.

Doncs això, el que havia sentit d'ells abans m'havia agradat força. Últimament vaig buscant i trobant grups de rap i hip hop en català (Gato-el-Qiman, At-Versaris, el Nota, Vazili i PD Singu,...) que estan prou bé, però els Rapsodes m'han agradat especialment perquè sonen prou més orgànics i no tant 'rapers', per veure que aquesta escena creix també fora del Principat i concretament dels voltants de Barcelona, i sobretot per la veu de la cantant (Mireia) molt potent i que li dona un toc molt important pel meu gust.

Però el millor va ser veure'ls en concert, i això que no duien el PD per malaltia o alguna cosa similar. Foten un espectacle rodó, movent-se molt bé per l'escenari, ballant, animant a la gent, fent bromes i connectant molt amb el públic. Naltros estavem asseguts a les butaques i no ballant, i tot i que a part de mi, als qui anavem no tenen cap interès en aquest tipus de música a tots els hi va agradar prou.

Després els hi vaig poder comprar el disc per només 7euros (15 pistes, 2 d'interludi), que llàstima que no hi tingui les lletres, però està molt bé i tot i que es pot descarregar gratuïtament per internet, per 7 euros està més que justificat donar suport a la nostra música.

Bé, si en voleu saber més mireu la seva web on hi ha el seu blog, myspace, youtube, el disc, contacte,... i ja direu: www.rapsodes.com


divendres, 5 de desembre del 2008

TV3, la rumba i el català

Ahir estàvem mirant el Telenotícies vespre de TV3 i van parlar que aquests dies s'ha fet un congrés o un simposi nacional sobre la rumba catalana, i que entre d'altres coses han demanat de considerar la rumba catalana com a a música popular catalana.

Però no volia parlar d'això, sinó de com han presentat la notícia a can TV3. Han posat imatges musicals de diferents grups de rumba catalana en aquest ordre:
  • Gato Pérez
  • Peret
  • Los Manolos
  • La Troba Kung-fú
  • Muchachito Bombo Infierno
Bé, quan posaven els Manolos ja li he dit a la Marta, 'mira totes les cançons en castellà i les que vindran també', i pam, així ha estat. La Marta ha flipat especialment quan han posat La Troba en castellà.

No està de més recordar que un dels principis fundacionals de TV3 era la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalana. Això ja va néixer mort quan sempre s'ha tractat el castellà com una llengua més de la casa i no doblat o subtitulat com amb totes les altres llengües no pròpies del país i la cadena. Ja fa uns anys però que s'ha passat de basar-se en la defensa de la llengua, a basar-se en allò tant còmode i servil de 'reflectir la realitat del carrer'. Últimament ja es va més enllà, i massa sovint en cas de poder triar es tria referents espanyols i/o en espanyol.

Cal dir que dels 5 grups que van treure tots menys el Muchachito tenen temes en català. Que hi ha altres grups grans de la rumba catalana com els Ai, ai, ai o Sabor de Gràcia que tenen la immensa majoria de la seva discografia en català. O que el Gato va nàixer a l'Argentina, que arriba amb 15 anys a casa nostra en ple franquisme i tot i així va fer bastantes cançons en català.

Vergonya per TV3. Visca la rumba i visca el català!

Podeu veure-ho vosaltres mateixos al vídeo del 3alacarta, a partir del minut 24.
(petita rectificació: la cançó de Los Manolos era en anglès i no en castellà. Era 'All my loving')


dijous, 4 de desembre del 2008

La T-10 pujarà un 7%

Bé, quan els usuaris de la puta Renfe encara patim retards per motius tant de pes com 'és el fred', això quan s'expliquen els motius. Per no parlar de la prepotència i de l'incapacitat congènita de la majoria de treballadors de renfer i subcontractats de parlar català.
Quan a l'estació de Metro d'Arc de Triomf hi ha goteres increïbles a la mínima pluja, quan de dues màquines validadores de bitllets una no funciona com a mínim un cop a la setmana.

I si tots els quans que sigui l'hi sumem que es veu que estem en una crisi d'un parell de collons i el que vindrà, en resulta la gran mesura de pujar un 7% el preu de la T-10, la targeta de transport integrat més usada. Amb les altres dues que pugen més, la T-50/30 (5,7%) i la T-Mes (3,6%), sumen el 97% del total de targetes usades. La mitjana total de l'augment de preus és del 4,7%. L'IPC interanual a Catalunya està a l'octubre al 3,6% i ves que no baixi més. L'IPC és el que s'aplica per pujar els sous a qui no té més increment que aquest, la majoria dels més fotuts, ves.

Ah, i la targeta per la canalla fins als 12 anys, la T-12, que es va dir que seria gratuïta costarà 35€ a l'any i no es posarà en funcionament fins al 15 de setembre del 2009. I tot i que falti cosa d'un any, diuen que això és motiu també per augmentar els preus de les altres targetes.

Però no s'acaba aquí, l'Hereu, actual alcalde de la saga hereditària sociata que governa Barcelona, diu que li semblen bé els augments de preu del transport públic per l'augment del carburant. Tant li fa que faci ja un temps que baixa el preu, ell ho diu i es queda tant ample. Com tant amples es queden quan pugen el preu del Bicing un 25%, que també deu ser pel carburant i que no s'han de tenir en compte la quantitat de queixes que hi ha sobre el servei.

Ens prenen per rucs, i suposo que si després tanta gent els vota ja deu ser que en són un bon tros.

Tot i així diu la llegenda urbana que hi ha delinqüents que viatgen amb zones de menys si baixen a estacions on no cal passar el bitllet per sortir, o fins i tot maquiavèlics estafadors que usen la T-4, targeta per jubilats, quan ni de lluny arriben a tal edat.
Evidentment això no ho feu mai, com diuen els bons governants això és robar i menysprear als bons ciutadans que paguen el què cal. I d'apujar els preus sense millorar el servei, en diuen promoure el transport públic.

Que'ls petin, tu.

Més enllaços:

dimecres, 3 de desembre del 2008

Tasta'm: promoure la lectura

Fa uns dies que ha començat una campanya d'animació a la lectura que trobo que està molt i molt bé. Es diu Tasta'm, i l'impulsen el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes, amb la col·laboració de les diferents empreses de tranport públic dels dos territoris.

La campanya consisteix en uns mostradors de cartró blanc situats a les estacions, on hi ha tot de llibrets amb extractes (un o dos capítols, són una quinzena de pàgines) de diferents obres. En català, evidentment. Hi diu Tasta'm, el nom de l'obra i l'autor, i a sota el lema "Llegir ens fa més lliures" (tot i que el lema inicial del Pla de Foment de la Lectura era (o és...) "llegir ens fa més grans").

La idea em sembla collonuda, és atractiu i a l'abast de molta gent, gratuït, hi ha varietat en la tria de les obres, i en un lloc, el transport públic, on la gent té força tirada a llegir ja sigui el llibre que portes conscientment o els diaris gratuïts, hispanocèntrics i de pèssima qualitat, que es solen repartir. En 15-20 minuts ho tens llegit, i la veritat és que costa de trobar un llibret doncs sovint ja s'han exhaurit a les 8 del matí...
I a més a més, al dors del llibret hi tens un breu argument de l'obra, una breu biografia de l'autor, l'editorial i el número de pàgines i preu. Cosa bona si vols valorar comprar-lo i facilitant-te informació per buscar-lo.

Jo avui he agafat el llibret de "La Rebel·lió" de Joseph Roth, llibre i autor que desconeixia. I m'ha agradat prou, una novel·la sobre un mutilat de la I Guerra Mundial que li donen llicència per tenir una feina a càrrec del govern (i fins aquí el llibret), el posarem a la llista de futures inversions. Com l'altre que vaig llegir gràcies a aquesta campanya "Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys" de Llúcia Ramis, aquest un llibre d'allò que en diuen 'generacional' que bàsicament ho diu tot el títol.

Si voleu saber-ne més o veure les futures obres: Cliqueu aquí.

dimarts, 2 de desembre del 2008

Tinc un bloc, tu

Bé, l'altra dia mirava els primers correus que tinc al compte de Hotmail, i mirant al perfil veig que la meva adreça de Hotmail ja té més de 8 anys, i abans n'havia tingut una, ja morta, al molinsderei.net, mític domini de l'ajuntament de Molins de Rei gestionat per IBS. Aleshores jo anava a internet des de casa mons pares amb un módem de 56kbps pagant, i no pas poc, per minuts, i les bronques que això causava!

En fi, que deu fer més de 10 anys que volto i prou per internet, però fins ara m'havia mirat recelós tot això de l'explosió del web 2.0 amb blocs, fotologs, ara facebooks, etc... No m'atreu massa això d'anar explicant alegrement la vida privada de cadascú amb tot luxe de detalls, fotografies, informació... Em sembla innecessari, i fins i tot perillós. Però malgrat els malgrats, internet és una de les millors coses que conec i uso, i mentres hi ha fills de puta que ho fan servir per escampar pornografia infantil, jo entre moltes altres coses acabo seguint les coses que fan amics a l'exili, la política a Molins i arreu del país, reflexions més o menys profundes, trobant receptes de cuina, recomanacions de vins, etc... gràcies a (alguns) blocs.

I ordenat mentalment això, decideixo que ja que he trobat tanta i tant gloriosa informació, i que és de bon català ser agraït, obro jo el meu propi bloc per intentar humilment oferir el que pugui a la xarxa, i engreixar les files de blocaires de la vila de Molins de Rei.

Res més tu, miraré d'escriure sobre coses que cuinem a casa, coses que han passat i passen a Molins, a la pàtria o fins i tot més enllà, sobre vi per a més ignorants que jo (que ja és dir), de música que escolto, d'actes on vagi, etc... Bé, això si escric res més que aquest primer missatge.

Salut, i queda inaugurat aquest bloc!